Arxiu Municipal de l'Ajuntament de Vitoria
HUETO. A l'agost de 1904, a Vitòria, es va celebrar un denominat 'Concurs obrer', la fi del qual era presentar els progressos de la indústria vitoriana. En aquest concurs es va presentar un automòbil dotat d'un motor monocilíndric, de 1.696 cc i 10 CV de potència amb tracció per cadena, i que havia estat fabricat per l'empresa Fundición, Maquinaria y Construcciones Metálicas Pedro Hueto y Cía. A aquest concurs-exposició va acudir S. M. Alfonso XIII, qui es va interessar per l'automòbil, concedint a Pedro Hueto la Medalla d'Honor del concurs i Diplomes d'Honor als tècnics que havien participat en la construcció de l'automòbil.
SALAMANCA. A l'any 1907 el Sr. Carlos de Salamanca y Hurtado de Zaldívar, Marquès de Salamanca i Comte de los Llanos, nét del famós polític madrileny que va inaugurar el marquesat, va fundar una empresa dedicada a la distribució i venda d'automòbils. Va ser el primer distribuïdor de Rolls Royce a Espanya i també va aconseguir la distribució de la marca francesa Malicet et Blin. Aquesta marca francesa es dedicava a la construcció de tot tipus de components per a l'automòbil, motors, diferencial, caixa de canvis, xassís, oferint aquests components per separat o en forma de 'kit' per al muntatge complet d'un automòbil. Fabricat probablement entre els anys 1902 i 1904 (com a màxim 1907), apareix aquest automòbil marca Salamanca. Els components mecànics (motor, caixa de canvis, diferencial) són de la marca francesa, muntats sobre un xassís i carrosseria artesanal fabricada en fusta. Com detall curiós el radiador és del tipus serpentí, encara que col·locat en posició vertical en el frontal del cotxe. La finalitat de la construcció del cotxe no ha quedat clara, encara que en qualsevol cas no sembla que hagués idea de continuïtat; potser el seu muntatge es va realitzar a tipus d'exemple per a possibles clients o com vehicle per a tasques diverses. A principis dels anys 60 va ser adquirit per Salvador Claret, passant a formar part de la seva Col·lecció d'Automòbils, on es troba en l'actualitat en perfecte estat. Carlos de Salamanca, S. A. continua avui dia sent distribuïdor a Espanya de les principals marques del sector dels automòbils de luxe.
ARDIURME. El 1905 l'empresa La Maquinista Bilbaína de Deusto va construir un vehicle de tracció elèctrica, dissenyat per Artiñano Díaz y Hurtado de Mendoza (d'aquí el nom del cotxe Ar, Di, Ur, Me). Existeix constància, per registres de matriculació, d'almenys 2 vehicles d'aquesta marca, un a Bilbao i un altre a Sant Sebastià. El cotxe estava equipat amb dos motors elèctrics, cadascun actuant sobre una de les rodes posteriors. El seu bon funcionament sembla palès per cròniques de l'època que parlen de"haber subido las rampas de Zabalbide de Bilbao, con un 14,5 por ciento de pendiente, sin dificultad alguna".
HORMIGER. Victoriano Alvargonzález y Zarracina posseïa un taller especialitzat en vaixells i motors marins a Gijón. Sembla ser que va entrar en el món de l'automòbil mitjançant la representació de la marca francesa Delahaye. Sobre l'any 1906 va decidir embarcar-se en la construcció del seu propi automòbil, sota la marca Hormiger. Es creu que inicialment va utilitzar els seus propis motors marins, i posteriorment els motors Delahaye, per a motoritzar els xassís construïts. A aquest efecte es creu que va utilitzar un motor de 4 cilindres i 15 CV de la marca gal·la. El 1908 la representació de Delahaye a Espanya va passar a l'empresa barcelonina J.M. Vallet i Cia, acabada de crear per l'empresari Arturo Elizalde. A partir d'aquest moment Hormiger va cessar en la seva activitat constructora.
SANCHIS. Enrique Sanchís Tarazona era enginyer de camins del Ministeri d'Obres Públiques a principi del segle XX. El Ministeri el va enviar el 1902 al Primer Congrés d'Automobilisme que es va celebrar a París. Després d'això va prosseguir estudiant la incipient indústria de l'automòbil a França, Anglaterra i Estats Units. Aquestes activitats li van conduir a construir el seu propi automòbil; al Saló de París de 1906 va presentar un vehicle espanyol denominat Triauto Sanchís o Tricar EST, dissenyat i fabricat per ell mateix, inclòs el motor, un quatre cilindres de 4 CV de potència. Com el seu propi nom indica es tractava d'un vehicle de tres rodes, sent la roda del darrere la motriu, i d'una sola plaça. També va dissenyar i va fabricar altre model de quatre rodes i dues places. Posteriorment va presentar també a París una autèntica innovació: el bastidor-carrosseria, una idea que no va tindre gaire èxit en aquell moment a la indústria de l'automòbil, ja que per una costat els fabricants elaboraven el xassís, i per un altre els carrossers les carrosseries. Enrique Sanchís hauria d'esperar fins el 1922 per a veure la seva idea portada a la pràctica per Lancia amb el seu model Lambda. La seva relació amb França va fer que poc després creés la marca Sanchis-France, a Courbevoie, Seine, marca que continuaria funcionant fins el 1912, any en el qual l'empresa va ser venuda a L. Pierron, importador a França de la marca anglesa Mass, que va continuar la fabricació dels vehicles Sanchís, ara ja sota la marca britànica, fins el 1923.

Fotografia extreta del llibre de César Oliver 'Los Automóviles'

Imatge extreta del llibre 'El automóvil en España' de Pablo Gimeno
CATALONIA. Al Saló de l'Automòbil de Madrid de l'any 1907 figurava un stand que sota la marca Catalonia presentava uns automòbils de la marca francesa Rebour amb unes modificacions en el frontal, on constava la citada marca. L'empresa que estava darrere d'aquesta marca era la Societat Espanyola d'Automòbils i Transports, amb seu a Barcelona. La idea de l'empresa era fabricar automòbils a Espanya sota llicència de la marca gal·la; segons els promotors, la falta material de temps abans del Saló de Madrid els va fer exposar els cotxes Rebour directament, amb tan solament la modificació del frontal. Després d'aquesta presentació, no es té cap notícia més de l'empresa.
IBERIA. En el primer Saló de l'Automòbil de Madrid celebrat al maig de 1907, van acudir tres marques d'automòbils nacionals: Hispano-Suiza, la ja esmentada Catalonia i Iberia. Al capdavant d'aquesta marca es trobava l'enginyer Manuel Vehil Velarde. Al saló la marca va acudir amb dos automòbils. Posteriorment va aparèixer publicitat de la marca en algunes publicacions escrites, però més enllà no es té coneixement d'activitat de l'empresa. Amb posterioritat, sobre l'any 1923 va existir a Saragossa altra marca d'automòbils sota el mateix nom d'Iberia.
 

Imatge extreta del llibre de César Oliver 'Los Automóviles'

Fotografia extreta del llibre de César Oliver 'Los Automóviles'
  
VICTORIA. Amb el nom de Victoria apareixen dues marques diferents d'automòbils a Espanya; la que tractem ara tenia la seva seu al carrer Aribau de Barcelona, i es coneix de la seva activitat sobre els anys 1907-1908. Al capdavant de la marca, com a gerent, estava Adolfo Boada Romeu. Tot apunta que la marca va utilitzar per als seus automòbils motors De Dion Bouton, així almenys consta en un article aparegut a la revista Los Deportes al juny de 1907, en la qual es parla d'un xassís amb motor De Dion Bouton de quatre cilindres i 20-24 HP. Existeix constància de l'existència d'almenys un vehicle d'aquesta marca al Gran Premi Internacional de la Copa de Catalunya de 1908, any que arrenca aquesta competició al circuit de Sitges; va ser l'automòbil que va realitzar la volta de reconeixement, i portava a la seva part posterior una placa amb la llegenda "Automóvil Victoria en pruebas".

Fotografia extreta del llibre 'El automóvil en España' de Pablo Gimeno