VEHÍCULO CLÁSICO - Marques. Les pioneres (III)

CASTRO. José María Castro Fernández, havia nascut el 1845 a Trevolle, província de Lugo. El 1897 va arribar a Vic per a dirigir la delegació del Banc Vitalici d'Espanya d'aquesta localitat catalana. Castro era un dels principals creditors de l'empresa d'automòbils La Cuadra, i després de buscar suport financer, va decidir quedar-se amb les instal·lacions i els seus efectius per a continuar amb el negoci; així va fundar al novembre de 1902, un any després del tancament de la fàbrica d'Emilio de la Cuadra, la societat J. Castro, Sociedad en Comandita, Fábrica Hispano-Suiza de Automóviles. En formar part de la nova societat Marc Birkigt, que ocupà el càrrec de Director Tècnic, se va adoptar la denominació Hispano-Suiza, que apareix d'aquesta forma per primera vegada en la història de l'automòbil a Espanya. Castro adquireix tota la maquinària, utillatges i material en procés de construcció de de la Cuadra, i instal·la la seva empresa al carrer Floridablanca, nombres 54 al 60, de Barcelona. La nova empresa va començar per acabar les unitats dels La Cuadra que havien quedat a mig procés de fabricació. Birkigt, mentre, va començar a treballar en el disseny d'un nou motor, un bicilíndric derivat de l'últim motor que va dissenyar per a La Cuadra, amb una potència de 10 HP, i que serà muntat en el primer model propi que Castro va presentar el 1903; el nou model presentava característiques realment avançades per al moment, com el nou radiador de niu d'abella substituint als antics serpentins, i transmissió per cardán; el motor era un bicilíndric de 1.885 cc (100x120 mm). El nou model Castro va tenir una gran acollida, i es van vendre almenys 4 exemplars, un d'ells a Francesc Seix, que ja havia adquirit un La Cuadra i que comença a ser un habitual dels dissenys de Birkigt. Però l'enginyer suís no parava, i ja estava treballant en un nou motor, un 4 cilindres de 2.545 cc i 14 HP. És el primer 4 cilindres que dissenyà Birkigt, i presentà com a novetat l'aparició de dos arbres de lleves, un per a l'admissió i altre per a l'escapament. El 22 de novembre de 1903 s'organitzà una excursió des de Barcelona fins a Montserrat en la qual van participar 5 cotxes: 2 Castro 10 HP (un el de Francesc Seix), el nou 14 HP conduït per Birkigt i Castro, un De Dion Buton 8 HP i un Cotterau 10 HP. El nou model Castro va destacar per la seva fiabilitat i fàcil maneig, a més de la seva facilitat, segons van contar la resta d'excursionistes, per a pujar amb gran facilitat els pendents de la muntanya de Montserrat, deixant enrere a la resta de vehicles, inclosos els altres Castro de 10 HP. Lamentablement Castro es va trobar amb el mateix problema que el seu predecessor: són necessàries inversions molt altes per a obtenir una rendibilitat. Al març de 1904 la societat J. Castro es tanca, quan Birkigt estava en ple disseny d'un nou motor, una evolució del 14 HP; però tot aquest treball no caurà en sac trencat: aquest nou motor acabarà sent un Hispano Suiza 20 HP. Però això és una altra història que veurem més endavant......

CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES DELS CASTRO

Fotografia: © La Hispano-Suiza

ANGLADA. Francisco Anglada Gallardo, va neixer a Màlaga l'any 1865. De professió mecànic, treballava a la Central Elèctrica del Port de Santa María (Cadis). Al 1896 va decidir deixar el seu treball i muntar la seva pròpia empresa dedicada a la construcció de bicicletes; així ho va fer establint un petit taller en el seu propi domicili i fabricant les bicicletes sota la marca Hércules. Al 1901 va decidir ampliar el negoci amb l'ajuda de dos socis capitalistes, Juan Osborne i Carlos Scandella, apareixent així la Fábrica de Automóviles Anglada. Realment el negoci era molt ampli i abastava força més que les bicicletes i els automòbils, o això és el que sembla per la publicitat de l'època: "Anglada, fábrica de bicicletas y automóviles. Taller de maquinaria, construcción de máquinas de vapor, construcción y reparación de toda clase de aparatos industriales y agrícolas, cerrajería mecánica. Presupuestos a quien los solicite. Cielos, 30. Puerto de Santa María". Anglada no tenía catálogo de posibles modelos, si no que fabricaba los automóviles por encargo y con las características deseadas por el cliente. Els Anglada aviat van ser molt coneguts, i els clients no només provenien d'Andalucía, si no també d'Aragó, Catalunya o Extremadura. Un dels clients de Anglada va ser la Casa Reial espanyola, que va adquirir un Anglada de 24 HP; es tractava d'un descapotable amb capacitat per a quatre passatgers, motor de 4 cilindres, amb caixa del canvi de tres marxes endavant i marxa enrere, transmissió a l'eix del darrere per cardán i frens de mordassa. La fama dels Anglada va traspassar fronteres, i es va convertir en el primer exportador d'automòbils espanyol, arribant els seus automòbils a Uruguai i Argentina, sent un Anglada de dos cilindres el primer automòbil que va circular pels carrers de Montevideo el 1903. A part dels automòbils existeix constància de la fabricació d'almenys un òmnibus, que feia el servei entre les localitats de Cadis i Algesires. Tenint en compte la varietat de motors emprats en els automòbils Anglada, des de 1 fins a 4 cilindres i de variades potències, no sembla lògic que Anglada els fabriqués, pel que repassant les característiques que es coneixen dels motors que equipaven als seus automòbils i a la vista dels motors existents en el mercat en aquesta època, no sembla desgavellat pensar que els motors que equipaven als Anglada van poder ser De Dion Bouton. Lamentablement el fet que no hagi cap supervivent de la marca no permet la verificació d'aquest fet. En el seu millor moment, l'empresa va arribar a contar amb 40 empleats i el procés de fabricació era totalment artesanal. De nou en aquest inici de la indústria automobilística espanyola, els problemes financers fan la seva presència, i a pesar de l'èxit dels seus vehicles, Anglada es veu obligat al principi a traslladar la fàbrica a Còrdova i més tard, el 1908, a tancar-la de forma definitiva. Es va traslladar llavors a Madrid, on va obrir un taller de reparació d'automòbils. Va morir el 1917, deixant una àmplia descendència: 14 fills.

FÉNIX. Domingo Támaro Roig va néixer a Barcelona el 1878 i va obtenir el títol de Pilot de la Marina Mercant en l'Escola Naval. Aviat va començar a interessar-se pel món de l'automòbil i el 1898 va contribuir a la creació de la primera publicació especialitzada en el món del motor: "El Automovilismo Ilustrado" en la qual va exercir d'editor, escriptor i dibuixant; la redacció de la revista es trobava en el carrer Muntaner de Barcelona. A l'any següent, 1899, va entrar a formar part de l'empresa d'Emilio de la Cuadra, en la qual va desenvolupar un important paper. Quan La Cuadra tanca les seves instal·lacions al 1901, va decidir emprendre l'aventura pel seu compte, i va fundar l'empresa Automóviles Fénix. Encara que existeix documentació de l'empresa i els productes oferts, així com una àmplia xarxa de distribució, no existeix constància que s'arribés a fabricar cap vehicle. El 1904 Támaro rep una oferta per a ocupar un important càrrec en l'empresa francesa d'automòbils Turcat-Méry, a Marsella; va decidir acabar amb l'aventura empresarial i va marxar al veí país, finalitzant així la història de Automóviles Fénix. Domingo Támaro va morir el 1959.

ULTRAMÓVIL. Els tallers Molist Hermanos, que es trobaven al carrer Aribau de Barcelona, i que es dedicaven principalment a la realització de carrosseries des de 1878, també es van embarcar en l'aventura de la construcció d'automòbils allà per l'any 1902, utilitzant els motors i xassís subministrats pels tallers J. Bons i sota la marca Ultramóvil. Es té constància d'un parell d'exemplars que sota aquesta marca es van matricular a Sevilla.

BONS. José Bons Damians posseïa un taller a Barcelona que es dedicava a la construcció de motors i altres peces per als seus clients, a més de la reparació d'automòbils, des de l'any 1900. Després de col·laborar en el subministrament de motors i xassís als tallers Molist Hermanos, es va decidir a construir els seus propis automòbils sota la marca Automóviles Bons. Existeix constància de la fabricació d'un exemplar d'aquesta marca, equipat amb un motor de 4 cilindres, 4.942 cc (110x130 mm) i 24 HP.

Fotografia extreta del llibre' El Automóvil en España' de P. Gimeno

TOBAJAS. José Tobajas Roche sembla ser el creador d'aquesta marca sevillana de la qual existeix molt poca informació. Tot apunta que la seva activitat es va centrar durant l'any 1903 i que es van fabricar almenys un parell d'automòbils i un autobús, encara que no existeixen més dades dels mateixos. Poc després el Garaje Andalúz José Tobajas va aconseguir la representació per al sud d'Espanya de les marques franceses Motobloc i Lorraine-Dietrich i de la italiana Itala, motiu pel qual se suposa va deixar la fabricació de vehicles automòbils. La seva activitat com taller de reparacions va prosseguir almenys fins als anys 20.

SANFORD. A la Exposició de l'Alcohol i les seves aplicacions, celebrada en el Palau de Belles Arts de Madrid al desembre de 1902, Evaristo Sanford va presentar un vehicle de 4 places amb un motor de 2 cilindres, 3.393 cc i 12 HP, que funcionava amb alcohol com a combustible. No existeix constància que aquest automòbil fora realment construït per Sanford, i és una opinió força estesa la de que es tractava d'una modificació realitzada sobre un automòbil ja existent. No obstant això cal destacar que Evaristo Sanford era fill de William Sanford, oriünd d'Anglaterra i que s'havia establert a Madrid fundant el 1837, al costat de la família Bonaplata de Barcelona, una important fàbrica de fosa de ferro i construcció de maquinària, societat de la qual sortiria el 1846 per a muntar la seva pròpia fosa al Passeig Recoletos de Madrid. Així doncs, Evaristo Sanford va tenir els mitjans necessaris per a haver pogut construir l'automòbil que va presentar en l'Exposició de l'Alcohol. Posteriorment a aquesta presentació no es tenen més notícies sobre cap automòbil Sanford.