VEHÍCULO CLÁSICO - Marques. Les Pioneres (La Cuadra)

LA CUADRA. Ens trobem aquí amb la primera marca que va fabricar automòbils a Espanya. Emilio de la Cuadra i Albiol va néixer a Sueca (València) el 1859. Al setembre de 1877 va ingressar a l'Acadèmia d'Artilleria, on es va graduar com tinent a el 1881. Profundament interessat per l'electricitat, va portar a terme el projecte de construcció d'una central elèctrica a Lleida, duent fins allà la llum elèctrica per primera vegada. Aquest projecte li va suposar una excel·lent renda, alhora que una gran satisfacció personal. Home inquiet, el 1889 va acudir a l'Exposició Universal de París, igual que Francesc Bonet, quedant fascinat per les novetats en el terreny de l'automoció allí presents. La carrera de 1895 Paris-Burdeos-Paris, de 1.200 Km, li va fascinar de tal manera que intuint el prometedor futur de l'automoció, va decidir vendre la central elèctrica de Lleida i es va traslladar a Barcelona, on va fundar al setembre de 1898, en el carrer Diputació, cantonada amb Passeig de Sant Joan, la Compañía General Española de Coches Automóviles E. de la Cuadra, Sociedad en Comandita.

Fotografia: © La Hispano-Suiza

Emilio de la Cuadra va optar per la fabricació de vehicles amb propulsió elèctrica, en part probablement per la seva experiència en aquest camp, potser també obligat, com ja comentàvem en la història de Bonet, a causa de l'exclusiva de la construcció de vehicles amb motor d'explosió que Bonet havia obtingut el 1894. El projecte era fabricar un camió, un òmnibus i un cotxe. Al mateix temps que s'inicià l'activitat en aquest terreny, de la Quadra obté també la representació dels automòbils Benz, a través de l'agent de la marca germana a Barcelona, l'empresa Roereche i Companyia. Amb de la Cuadra treballen en la nova empresa l'enginyer d'origen suís Carlos Vellino, que posseïa una fàbrica de acumuladores elèctrics a Barcelona, i Domingo Támaro, pilot de la marina mercant i afeccionat al nou món de l'automòbil. L'empresa va començar a funcionar, però el que sobre el paper era senzill, en la pràctica es complicava; els vehicles elèctrics funcionaven, però no més enllà de 4 o 5 quilòmetres en el millor dels casos, abans que les bateries s'esgotessin i deixessin al vehicle parat. La idea de Vellino era la de construir un tipus de acumuladores especials de poc pes, a fi de no carregar innecessàriament als vehicles amb el gran pes que suposaven les bateries convencionals. El major problema era el òmnibus, que ja tenia una comanda: l'Hotel Orient de Les Rambles ho volia per a anar a buscar als seus clients a l'Estació de França. Segons el projecte es tractava d'un luxós carruatge amb tot tipus de detalls i capaç de transportar a 20 persones; cortines a les finestres, xarxes per a allotjar petits objectes, enllumenat elèctric exterior i interior i espai cobert per a 500 Kg d'equipatge, tot això allotjat en una carrosseria de més de 5,5 metres de longitud, 2,2 d'amplària i 3 d'alçada. Tot aquest conjunt, de gairebé 7.000 Kg, seria mogut per dos motors elèctrics de 15 Kilovats cadascun, amb una potència total de 43 HP, que devien ser suficients perquè el vehicle arribés als 20 Km/h i superar pendents del 12%. Vellino havia dissenyat una bateria de acumuladors que devia subministrar 450 ampers hora a 110 volts; l'estructura del acumulador devia ésser de xapes de fusta contraxapada recobertes per una fina capa de plom, a fi de no subministrar un excessiu pes al conjunt; a més devia dotar-se al microbús d'un grup electrogen mogut per un motor convencional de 15 HP, a fi de recarregar les bateries durant llargs recorreguts. Segons els càlculs inicials el òmnibus podia vendre's a un preu de 30.000 pessetes, deixant uns interessants beneficis.

Fotografia: © La Hispano-Suiza

Fotografia: © La Hispano-Suiza

Però el que sobre el paper era tan senzill, en el taller es va complicar; el acumulador dissenyat per Vellino no funcionava i el temps i les despeses corrien. A suggeriment de Vellino, a l'agost de 1899, de la Cuadra contracta a un jove enginyer suís que està treballant a Barcelona des de fa uns mesos; així entra en l'empresa, amb 21 anys d'edat, Marc Birkigt. Però ni els bons oficis del jove Birkigt aconsegueixen que el acumulador gegant de Vellino funcioni, i al final s'opta per muntar bateries convencionals, encara coneixent el risc en augment de pes i menors prestacions sobre el projectat. Així, finalment, a l'agost de 1900, es convocà a la premsa per a realitzar la presentació oficial del òmnibus; oficialment, es realitzaria la presentació del vehicle a l'exterior de les instal·lacions de l'empresa per a, a continuació, realitzar un viatge de demostració per la carretera de Vic. El vehicle va arrencar, va sortir de la factoria, va recórrer uns metres i es va parar, davant la desesperació dels seus constructors; els esforços per engegar-lo de nou van ser infructuosos i va haver de remolcar-se per a tornar als tallers. Aquest fracàs va provocar la marxa de l'empresa de Vellino, el nomenament de Birkigt com a Director Tècnic i l'abandonament de tots els projectes relacionats amb motors elèctrics, centrant-se a partir d'ara en la construcció d'automòbils amb motor d'explosió. La destinació del òmnibus no va poder ser més tràgica: va acabar calcinat al costat del vaixell que ho transportava rumb a València. Es creu que es van fabricar alguns exemplars del cotxe elèctric, encara que es desconeix el nombre exacte.

Així que Marc Birkigt, assumint la direcció tècnica, es va centrar en el disseny i construcció d'automòbils amb motor d'explosió. Birkigt va dissenyar dos motors, ambdós de dos cilindres i de 4,5 CV i 7 CV respectivament; sembla ser que la idea era fabricar una sèrie de 6 vehicles. A mitjans de 1901 els nous vehicles La Cuadra comencen a estar a punt. La revista El Automovilismo Ilustrado publicà una nota sobre aquest fet:

"Es motivo de legítimo orgullo para sus constructores el carruaje con motor de benzina de la casa E. de la Cuadra que hemos ensayado y que han probado muchos aficionados de Barcelona y que tanto ha causado la admiración. (...) Muchos han sido los testigos de que con un pequeño motor de cuatro caballos y medio se ha hecho lo que no han podido hacer otros carruajes de seis caballos, tanto en paso por malos caminos como en subida de pendientes, sin haber tenido ni la más ligera parada, ni el más pequeño incidente en el recorrido de 1.108 kilómetros que lleva efectuados".

És evident, atenent a la lectura d'aquesta nota, que el model assajat és l'equipat amb el motor de menor potència, el de 4,5 CV. Però al mateix temps 1901 resultà un any fatídic per a La Cuadra; la vaga general del mes de maig resultà fatal per a l'empresa, i al novembre Emilio de la Cuadra es veu obligat a declarar la suspensió de pagaments. La venda de vehicles de la marca Benz no funcionava, doncs es tractava de vehicles tècnicament complexos i de difícil conducció, i encara que els nous vehicles amb motor d'explosió dissenyats per Birkigt funcionaven perfectament, la necessitat de més inversions per a la seva construcció fa impossible la continuïtat de l'empresa. Emilio de la Cuadra va sol·licitar el seu reingrés a l'exèrcit, i va ser destinat a Ceuta, on va continuar la seva carrera militar amb el grau de Comandant, arribant amb el temps a ser nomenat General de Brigada, i es va oblidar completament de les iniciatives empresarials. Anys més tard, el 1921, va tornar a Barcelona, participant com a mediador en un conflicte laboral a L'Hospitalet de Llobregat, el que li va merèixer el lliurament d'una placa com a fill adoptiu de la ciutat. Va morir a l'any 1930 a València .

De la sèrie de 6 vehicles previstos es desconeix quants van ser finalment construïts, però existeixen dades sobre alguns d'ells. Un dels primers va ser venut a un empresari català, Francesc Seix; estava equipat amb el primer motor, el de 4,5 CV, i se sap que va ser utilitzat pel seu propietari amb un excel·lent resultat. Un altre va ser el primer vehicle matriculat a Lleida a nom de Juan Pellisó. Un dels equipats amb el motor de 7 CV tenim la sort que ha arribat fins als nostres dies. Al setembre de 1904 encara estava a la venda; finalment va ser adquirit per Javier Olozábal Ramey i matriculat a la província de Sòria amb el nombre 2. En els anys 20 un jove Miguel Mateu va encertar a veure'l en una mena de processó popular en un poble de Sòria i ho va rescatar. Està equipat amb el segon motor que Birkigt va dissenyar, el dos cilindres en paral·lel de 1.105 cc i 7,5 CV. No solament ha arribat en perfecte estat fins als nostres dies, sinó que ha arribat a participar amb assiduïtat en el Ral·li de Sitges; l'única modificació realitzada és la substitució del seu carburador original, que no obstant això es conserva. Sens dubte es tracta de tota una joia de la indústria automobilística espanyola.

CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES DELS LA CUADRA