Anem des d'aquesta secció a intentar fer un repàs a totes aquelles marques que han contribuït al desenvolupament de l'automòbil a Espanya, començant pels pioners, potser els més importants, doncs van ser els que menys mitjans tècnics tenien a la seva disposició, els visionaris, tractats de bojos per molts, fins i tot per les seves pròpies famílies. Vagi des d'aquí el nostre particular reconeixement i homenatge a la seva feina.

BONET. Encara que no es tracti d'una marca, el fet de representar el primer vehicle amb motor d'explosió construït a Espanya, obliga a parlar d'ell. Francesc Bonet i Dalmau va néixer a Valls (Tarragona) el 1840. Pertanyent a la burgesia catalana, enginyer industrial, empresari del sector tèxtil, apassionat de l'òpera, i sobretot home inquiet i de món. La fàbrica tèxtil que dirigiria en el carrer Diputació de Barcelona va ser la primera en tota Espanya a utilitzar màquines tricotoses. A més, va fer construir en el centre de la fàbrica un pavelló on provava noves veus, futures dives de l'òpera, al mateix temps que ensenyava cant als nens del barri; i no li va anar tan malament, doncs va aconseguir llançar a la fama a les sopranos María Barrientos i Josefina Huguet. Una persona amb aquest historial era normal que viatgés a París el 1889 amb motiu de l'Exposició Universal que va tenir lloc a la capital gal·la del 5 de maig al 31 d'octubre d'aquell any. Va ser allá on va tenir el seu primer contacte amb aquells vehicles que es movien sense cavalls i que eren totalment desconeguts a Espanya. En el stand de Panhard & Levassor, va poder observar els motors Daimler, decidint-se a comprar un per a construir-se el seu propi automòbil, al mateix temps que va encarregar altres dos, en total dos motors d'un cilindre i un i dos cavalls respectivament, i un de dos cilindres i dos cavalls, referenciats per Panhard amb els nombres 10, 11 i 13. A més va arribar a establir una bona amistat amb Panhard, sent posteriorment representant a Espanya de la marca d'automòbils gal·la. No va perdre el temps Francesc Bonet, doncs el 12 de desembre, tot just dos mesos més tard de la seva visita a París, va sol·licitar una patent d'invenció per a "vehículos de varias ruedas movidos por motores de explosión”. En el plec de sol·licitud, Bonet exposava les següents raons per al seu invent:

“Es preciso aplicar a los vehículos destinados al transporte de escaso número de personas un medio que venga a reemplazar a los animales de tiro, esto es: obtener carruajes dirigidos por el mismo paseante. Este medio es el de los motores de explosión, de petróleo, bencina u otro liquido análogo. Este género de motores tiene, desde luego, las siguientes condiciones esenciales para la resolución del problema:

Primero.- Que son de pequeño volumen con respecto a la fuerza que producen.
Segundo.- No es necesario hogar para la producción del vapor y no molestan con el vapor que producen.
Tercero.- Se ponen fácilmente en marcha, siendo sencilla su conducción mientras funcionan.
Cuarto.- La renovación del líquido productor de fuerza se efectúa rápidamente y de manera tan sencilla que permite su empleo por tanto como se desee.

Dadas estas condiciones, que son las verdaderamente necesarias para que pueda ser un motor dirigida por una persona no perita, el infrascrito, Francisco Bonet Dalmau, ha procurado, de una manera completa, la aplicación de los motores de explosión a los vehículos."
Amb el nombre de registre 10.313 la patent li va ser concedida el dia 15 de gener de 1890. En els plànols inicials que Francesc Bonet va presentar, l'automòbil a construir tenia 4 rodes i transmissió per cadena i diferencial, però en realitat el que finalment va construir va ser un tricicle, amb dues rodes davant i una enrere, que era la motriu; es creu que això es va deure a la impossibilitat per part de Bonet de construir o aconseguir que algú li construís un diferencial, i en conseqüència, als possibles problemes tècnics a l'hora de dur la tracció a un eix amb dues rodes. En la seva construcció, que va realitzar, com no, en els locals de l'empresa tèxtil que regentaba, li va ajudar un mecànic. El tricicle resultava realment rudimentari com a vehicle, mancant fins i tot de sistema de direcció, i estava equipat amb un dels motors Daimler que va adquirir a Panhard, en concret amb el monocilíndric de 2 CV referenciat com a nombre 11 per la casa francesa, que accionava la roda del darrere motriu a través d'una corretja. A l'estiu de l'any 1890 es va poder veure circular el tricicle pels carrers de Barcelona, causant la sorpresa i por dels vianants; la seva escassa potència li impedia superar el suau pendent del Passeig de Gracia, més enllà de Gran Via o del carrer Diputació, amb sort. Bonet va ser des de llavors conegut popularment com "l'home del cotxe sense cavalls". En l'única foto que es conserva del vehicle es pot veure a Francesc Bonet acompanyat per Bartomeu Huguet, pare de la soprano Josefina Huguet i Eusebi Bertrand i Serra, industrial, polític i gran afeccionat, com Bonet, a la música i a l'automòbil; la quarta persona de la foto pogués ser el mecànic que va ajudar a Bonet en la seva construcció i del que es desconeix el seu nom.

A més de la palesa per a la construcció d'aquest vehicle, Bonet va obtenir les patents 10.314 per a "lanchas accionadas por motores de explosión", i la 10.377 per a una "máquina motor simplificada de gas o vapor". La compra dels altres dos motors, a més de l'obtenció de les patents poden fer pensar que Bonet tenia en ment la construcció de més vehicles, però no existeix cap constància que això fora així; potser els problemes tècnics sorgits en la construcció del tricicle, el fet que ja contava amb 50 anys d'edat, o algun altre motiu que desconeixem va fer que Bonet s'oblidés de la construcció d'automòbils, fins al punt que va acabar adquirint un Panhard & Levassor para el seu ús, oblidant-se del seu tricicle.
Altra patent obtinguda per Bonet, desvetllada recentment per Manuel Lage en el seu llibre "Historia de la industria española de automoción", va ser la que va obtenir al març de 1894, que li concedia per cinc anys l'exclusiva per a "la aplicación de motores capaces de producir energía mecánica por la fuerza expansiva de los gases desarrollados por explosiones de aire carburado mezclado con cantidades convenientes de aire natural, al movimiento de vehículos automotores, sean cuales fueren los detalles de su construcción, número de ruedas, sistema y composición de los motores, materia empleada para la carburación del aire y órganos de transmisión del movimiento". Bàsicament aquesta patent li donava l'exclusiva a Bonet per a la construcció de qualsevol vehicle mogut per motor d'explosió, tancant el camí a qualsevol altra iniciativa. Aquest fet podria explicar el buit que va quedar després de la construcció del Tricicle en el terreny de l'automoció a Espanya, i el fet que anys més tard, Emilio de la Cuadra, al muntar la seva empresa, optés pels motors elèctrics com sistema de propulsió per als seus vehicles.
Francesc Bonet i Dalmau va morir a Barcelona el 1898.

A la fi dels 80, utilitzant la foto de l'època i els plànols originals del Tricicle, Salvador Claret va iniciar un projecte la finalitat del qual era realitzar una rèplica del vehicle. Recorrent a artesans en tots els camps necessaris, el projecte va incloure la construcció de totes i cadascuna de les peces, des del motor, realitzat de forma artesanal i reproduint mil·limètricament l'original, per especialistes en motors Daimler de Stuttgart, fins a l'últim cargol. Es van realitzar dues rèpliques, la primera de les quals es troben en el Museu de l'Automòbil Col.lecció d'Automòbils Salvador Claret a Sils (Girona); la segona rèplica es troba en el Museu d'Història de l'Automoció de Salamanca. Un segle després, la rèplica del primer automòbil amb motor d'explosió d'Espanya, i un dels primers del món, tornava a circular pels carrers de Barcelona.