VEHÍCULO CLÁSICO - La Hispano-Suiza. Els inicis

Quan al mes de març de 1904 J. Castro, Fábrica Hispano-Suiza de Automóviles, tanca les seves portes, Francesc Seix, empresari barceloní del sector de les arts gràfiques, gran afeccionat als automòbils i que havia provat els cotxes de Birkgit (primer un La Cuadra i més tard un Castro), parla amb Damià Mateu i Bisa, advocat i empresari del sector metalúrgic, a fi de convèncer-li per a comprar les instal·lacions de l'empresa de Castro i dedicar-se al negoci de l'automòbil. Mateu era un dels afectats pel tancament de Castro, doncs es trobava en la situació de creditor de l'extinta empresa en virtut del subministrament de ferro i acer efectuat per la seva empresa, Hijo de Miguel Mateu. Damià Mateu parla amb Birkgit, en qui Seix té dipositada una gran confiança. Com a resultat d'aquestes converses inicials apareix el 1 d'abril de 1904 un estudi de viabilitat en el qual es fa un exhaustiu estudi dels motius pels quals tant La Cuadra com Castro han fracassat en els seus intents, i es presenta el projecte d'un nou automòbil, denominat 'acorazado'. Bàsicament l'estudi conclou que el gran problema de les anteriors empreses va ser la falta de recursos financers suficients per a fer fornt al desenvolupament de prototips i la compra de maquinària adequada. Amb el nou projecte de vehicle dissenyat per Birkgit, es proposa un capital de 500.000 pessetes com a base de partida per a la nova empresa. L'estudi apareix signat pels propis Damià Mateu i Francesc Seix, a més de Salvador Andreu, Martín Trías Domenech i Tomás Recolons Lladó. El 14 de juny de 1904 queda constituída de forma definitiva la nova societat: La Hispano-Suiza, Fábrica de Automóviles, Sociedad Anónima.

Encara que una de les bases establerta en el document inicial era la possibilitat de no escometre l'empresa si en el termini de dos mesos no s'aconseguia la subscripció de la meitat de les accions, es va procedir a la constitució de la societat davant el notari de Barcelona D. Carlos Soldevilla, encara que de les 500 accions inicials, amb un valor nominal de 500 pessetes, van quedar 176 en cartera, sent el desembors inicial de tan sol 162.000 pessetes. A l'endemà, 15 de juny, es procedeix a la primera reunió al carrer Floridablanca, en les instal·lacions de J. Castro. Assisteixen a la mateixa Damià Mateu i Bisa, Rodolfo Juncadella Uliva, Román Batlló Suñol, Tomás Recolons Lladó, Francesc Seix Zaya, Sixto Quintana Tuset, Martín Trías Doménech i José Víctor Solá Andreu, que conjuntament amb Bernardo Garau Cánaves, que no pot assistir per no trobar-se en la ciutat, conformen el Consell d'Administració de La Hispano-Suiza. El primer assumpte tractat és la distribució de càrrecs, sent triats: Damià Mateu, president; Francesc Seix, vicepresident i Martín Trías, secretari; també es va nomenar a Enrique Trías Doménech administrador i a Marc Birkigt director tècnic, amb un sou de 500 pessetes mensuals i una participació del 10 per cent en els beneficis de l'empresa. Es decideix també adquirir els materials sobrants de J. Castro (màquines, utensilis, mercaderies, mobles, vehicles) per un preu de 82.000 pessetes (62.000 en metàl·lic i la resta en accions de La Hispano-Suiza). Es continua també amb l'arrendament de les instal·lacions de la ja desapareguda empresa, al carer Floridablanca, obtenint una important rebaixa a canvi del compromís d'un període de 5 anys de continuïtat. Immediatament es va començar a treballar en la reorganització dels tallers i en tot just dues setmanes va començar l'activitat de la nova empresa; tot just havien passat 3 mesos des de l'estudi inicial a l'engegada de les activitats industrials. Els estudis previs de Birkigt havien marcat ja la gamma de vehicles a fabricar sota la denominació Hispano-Suiza: 5 models de 10, 14, 20, 24 y 30 HP, amb motors de 4 cilindres i descendents directes del model 14 HP de Castro. Segons l'anàlisi prèvia, el model 10 HP estava destinat a desplaçaments curts en població, amb tan solament un pes de 600 Kg. Els models 14 i 20 HP estan prevists per a població i desplaçaments mitjos. I finalment, els models 24 i 30 HP són els destinats a llargs desplaçaments. Per a tots ells s'assegura una gran solidesa, potència, funcionament silenciós i un preu notablement inferior als cotxes importats.

En les mateixes instal·lacions de Castro del carrer Floridablanca 54-60, amb el despatx en el nombre 33 del carrer Creu Coberta, van començar els treballs de la nova empresa. En un primer moment l'activitat es va centrar en acabar els automòbils Castro que havien quedat pendents. Així a la fi d'aquest any 1904 s'havien lliurat dos Castro de 10 HP, més dos nous Hispanos de 14 HP. Al mateix temps que es treballava en la liquidació del material antic de Castro, Birkgit ja estava treballant sobre els nous projectes, basats en el concepte 'acorazado'; aquest concepte, ideat per l'enginyer suís, feia que el motor s'acoblés de forma perfecta al xassís, impedint l'entrada de pols al compartiment motor i donant una major rigidesa al conjunt motor-xassís. Curiosament el primer automòbil fabricat sota la marca Hispano-Suiza és exportat: es tracta d'un mode l14 HP que és lliurat el 2 de novembre al seu propietari, Ciriaco Irigoyen, domiciliat en la localitat argentina de Villanueva; el preu d'aquest primer Hispano-Suiza va ser de 14.000 pessetes. El segon Hispano-Suiza construït, també un 14 HP, es quedarà a Espanya, lliurat al seu propietari, Enrique Bartroli, i carrossat com tonneau per l'empresa José Ferré. Aquest any 1904 es va tancar a més amb 12 contractes de venda més, i amb els contractes de 4 concessionaris de la marca, un a l'Argentina per a Ciriaco Irigoyen i tres a Barcelona per a Francisco Serramalera Abadal, Domingo Balet i Salvador Miracle, encara que el contracte de Balet va ser rescindit a principis de l'any següent. També en aquest primer any s'inicien campanyes de publicitat en premsa, utilitzant com a reclam l'obra de Ramón Casas 'La dama del visón', que va ser comprada a aquest efecte per l'empresa, i que serà una de les marques identificatives de La Hispano-Suiza en el futur, incloent-se també en la impressió de les accions de la companyia. La cosa marxa tan bé, que al desembre Birkigt va proposar al Consell d'Administració una pujada del seu salari, que li va ser concedida. Encara que es va plantejar la possibilitat que La Hispano-Suiza acudís al Saló de l'Automòbil de Paris, al desembre de 1904, la falta material de temps va desestimar aquesta proposta. Si que va viatjar a París Marc Birkigt, qui va tornar de la capital gal·la convençut que els seus automòbils haguessin tingut un paper destacat en aquell certamen.

En els primers dies de gener de 1905, es va lliurar el primer model 20 HP, adquirit per Ignacio Fontcuberta, model que serà sens dubte el de més èxit d'aquesta primera sèrie de La Hispano-Suiza. Amb un 20 HP Birkigt viatjarà sense problemes a França, a Suïssa i a Itàlia, demostrant sobradamente la robustesa del model. Serà amb un d'aquests models amb els que s'iniciaran també els èxits a la competició, sent el primer la victòria i el rècord en la pujada a La Rabassada, en el mes de gener, amb Francisco Abadal com a pilot. El nivell de comandes en aquests inicis de 1905 és tan bo, que s'ha de plantejar la compra de maquinària i l'ampliació d'espai. Per a això es decideix cobrir el pati de la fàbrica, i per a sufragar les despeses es posen a la venda més accions de les que encara quedaven en cartera. A mitjans d'any l'espai es queda curt, i s'ha de plantejar el lloguer d'uns terrenys contigus a la fàbrica, així com el llançament d'una segona emissió de 500 accions, amb un valor nominal de 500 pessetes per acció, igual que la primera sèrie. El 14 de juny es complix el primer aniversari de la fundació de l'empresa, que es decideix celebrar amb una excursió des de Barcelona fins a la localitat d'Olesa de Montserrat, a uns 35 Km. Una motocicleta i setze automòbils, onze d'ells Hispano-Suiza, van completar la ruta, compartint a Olesa un dinar en el qual es va brindar per aquest primer reeixit any. A l'agost Birkigt va viatjar a Ginebra, acompanyat per l'agent comercial de la marca, Ernest Stofler, tancant un conveni pel qual la Société d'Automobiles à Génève adquiria els drets de fabricació sota llicència de La Hispano-Suiza. La falta de temps, a causa del intens treball, va impedir de nou que en aquest any 1905 l'empresa acudís al Saló de Paris, i és que en aquest primer any complet de treball, La Hispano-Suiza va lliurar un total de 32 vehicles, 26 corresponents al model 20 HP i 6 més del 14 HP, obtenint a més, uns beneficis de 42.384 pessetes.

Com ja s'ha indicat, a la fi de 1904 es nomenen els primers concessionaris de la marca, sent un d'ells el de Francisco Serramalera Abadal. Sense cap dubte serà un dels personatges que més contribuirà a l'èxit de La Hispano-Suiza mitjançant dos camps totalment diferents, encara que lligats entre si: la publicitat i la competició. En competició, com ja hem citat, al gener de 1905 establiria amb un 20 HP un nou rècord en la pujada a La Rabassada, al que seguirien molts altres èxits i rècords, el que va contribuir al coneixement general de la marca i els seus models, i al seu evident bon funcionament. En el camp de la publicitat, Francisco Abadal era sens dubte un especialista, i conseguría amb els seus mètodes que el mateix Rei Alfonso XIII conegués i es convertís en un habitual de la marca barcelonina. A l'abril de 1905, coneixent que S. M. Alfonso XIII es troba en viatge per terres valencianes, Abadal es col·loca als comandaments d'un 20 HP i marxa a la trobada del Rei. Serà en una excursió en automòbil al castell de Sagunt, on Abadal aprofitarà per a avançar a la comitiva real, que incapaç de seguir a aquell desconegut automòbil, arribarà posteriorment al castell, on el Rei es va interessar per aquell automòbil, descobrint per Abadal que es tractava d'un Hispano-Suiza fabricat a Barcelona. Però no content amb això, al novembre d'aquest mateix any, Abadal va dur aMadrid un 20 HP per tal que fos provat en persona pel rei, que ho va conduir fins a l'Escorial, i va quedar tan satisfet del seu funcionament que va encarregar en aquell mateix moment un exemplar. Aquest primer model 20 HP per a Alfonso XIII duria el xassís nombre 50 i va ser carrossat pels tallers Francisco Vidal de Barcelona com a limousine-landaulet, intervenint el propi monarca en el disseny. Pocs mesos més tard demanaria un model 40 HP, i, així successivament, la Casa Reial va anar adquirint amb el temps diversos models de la marca, fins a un total de dinou. No serà aquesta la única relació entre Alfonso XIII i La Hispano-Suiza; el 1910, i a través del Comte de Maceda, el Rei va comprar 250 accions de l'empresa, els beneficis de les quals va reinvertir sempre en la mateixa, participant a més en les ampliacions de capital de 1915 i 1916, arribant a posseir el 8% de les accions de la marca.
Les noces reials que tindrien lloc a l'any següent, el 31 de maig de 1906, va congregar a nombrosos 'chauffeurs' amb els seus automòbils, que veien en la figura del rei al seu màxim exponent i defensor. De fet se li considerava com "el primer chauffeur de España". Es va arribar a plantejar la idea d'una cursa Barcelona - Madrid, la Copa d'Espanya, però finalment es va desestimar i es va realitzar una simple caravana turística. El propi Abadal va encapçalar una comitiva de 12 cotxes que va partir de Barcelona (4 d'ells Hispano-Suiza), a la qual s'unirien 6 vehicles més durant el trajecte (3 Hispano-Suiza). A Madrid, la caravana que es va organitzar prèvia a l'enllaç nupcial, el dia 28, va constar de més de 150 vehicles.

El 1906 es comença amb l'ampliació de la xarxa comercial, amb nous concessionaris en llocs com Granada, Madrid o Toulouse, aquest últim de la mà de Francisco Abadal. Al maig, uns canvis promoguts pel govern en els aranzels per als vehicles importats, que afavoreixen notablement als importadors, causen malestar en el Consell d'Administració de La Hispano-Suiza, que decideix interposar recurs davant la Junta d'Aranzels, i al temps enviar A Madrid a Francisco Seix i a Sixto Quintana perquè realitzin les gestions necessàries. Però sorgeix la figura de Mateu, qui creu que l'oportú és plantejar una gran ampliació de la fàbrica, de cara a acceptar els reptes de futur, i convertir a La Hispano-Suiza en una gran empresa capaç de competir al mateix nivell amb altres constructors de major implantació i renom. D'aquesta forma, en Junta Extraordinària d'Accionistes celebrada el 10 de juny de 1906, s'acorda augmentar el capital social en un milió de pessetes, mitjançant l'emissió de 2.000 accions de 500 pessetes. Al mes de juliol La Hispano-Suiza començava les seves incursions fora de l'automòbil, amb la construcció d'un motor marí de 20 HP a petició dels pràctics del port de Barcelona. Per aquestes dates es contractaria com a chauffeur a un italià nascut a Milà, Paolo Zuccarelli, qui hauria de donar en un futur proper no poques satisfaccions a la marca en el seu vessant esportiu. Per fi, en aquest any 1906, es planteja amb temps i èxit la presència de la marca en el Saló de l'Automòbil de Paris. Van acudir a l'esdeveniment Birkigt, qui va realitzar el viatge des de Barcelona fins a París a bord d'un 40 HP amb Zuccarelli, Seix, Abadal i José Puntes, director comercial de la marca. A la cita es va acudir amb dos xassís un 20-24 i un 40 HP, a més de diversos cotxes que a l'exterior del recinte estaven disposats per a ser provats. L'èxit va ser total, i l'insigne periodista de l'època Charles Faroux va quedar tan impressionat que es va convertir en un dels més actius defensors i impulsors de la marca hispana.
D'aquesta forma, l'any 1906 va acabar amb nous beneficis de 94.138,75 pessetes, encara que la producció respecte al exercici anterior, prioritat absoluta de l'empresa, només va augmentar de 5 unitats, és a dir, un total de 37 unitats repartides entre els models 14, 20 i 40 HP. Per a 1907 es van fixar nous preus per al model 20-24 (15.000 pessetes) i per al 40 (22.000 pessetes). Recordem que aquests preus corresponien al xassís, al que s'havia d'afegir posteriorment la carrosseria a gust del comprador en alguns dels múltiples artesans dedicats a aquesta labor. El nou any 1907 començava amb una prioritat per a La Hispano-Suiza: la recerca d'uns terrenys apropiats per a construir la nova fàbrica, la qual havia de marcar el llançament definitiu de la marca, al permetre augmentar la producció, que era en aquell moment el taló d'Aquil·les de l'empresa.