Marc Charles Birkgit va néixer en el barri Rousseau de Ginebra, Suïssa, el 8 de març de 1878. Sent encara un nen, amb tot just dos anys, va morir la seva mare, Louise. El seu pare, Ernest Louis, sastre de professió, moriria quan Marc tenia onze anys, sent la seva àvia materna, Louise Annen-Maunier, qui es va fer càrrec d'ell i de la seva educació. El 1895, amb 17 anys, va entrar a la Escola de Mecànica de Genève, on va cursar els seus estudis, graduant-se com Diplomat en Enginyeria als 20 anys. La idea de continuar els seus estudis en el Politècnic de Genève es va trencar per la mort de la seva àvia. Després d'això, i ja sense família, va entrar a treballar a l'empresa mecànica Thum. Poc després es va incorporar a l'Exèrcit per a realitzar el servei militar. Acabat el seu període militar, amb 21 anys, es va traslladar a Barcelona, on en aquella època, i mancant professionals qualificats, es recorria amb molta freqüència a les escoles professionals suïsses. És llavors quan van contactar amb ell i amb Émile Bouvier, altre enginyer suís, Domingo Támaro i Carlos Vellino, que en aquell moment estaven intentant amb poc èxit la construcció de vehicles elèctrics La Cuadra; recordem que Carlos Vellino també era d'origen suís. Així Birkigt va ser contractat per Emilio de la Cuadra, propietari de la Compañía General Española de Coches Automóviles E. de la Cuadra, a fi d'ajudar, juntament amb Bouvier, amb els greus problemes de posada a punt dels seus vehicles elèctrics. Birkgit no va veure clar el tema dels motors elèctrics i després d'alguns sonors fracassos, va convèncer a de la Cuadra que seria millor treballar amb motors d'explosió. Amb el vistiplau a la idea Birkgit va concloure amb èxit el seu primer motor d'explosió al desembre de 1899, un motor d'un cilindre, al que seguiria poc després altre de dos cilindres. Però l'empresa d'Emilio de la Cuadra va acabar tancant a mitjans de 1901, i Birkgit va aprofitar per a marxar a Genève, on es va casar el 23 de novembre de 1901 amb Eugénie Brachet.

Tot just finalitzat el trasllat esclata la Primera Guerra Mundial, el 1914, i la nova fàbrica s'ha de dedicar a la fabricació d'armament per a l'Exèrcit francès. Així les coses, Birkigt al costat de la seva família es van traslladar de nou a Barcelona, on l'enginyer suís va començar a treballar en un nou projecte que els donarà a ell i a La Hispano-Suiza més rellevància de la que ja en aquel moment tenien: els motors d'aviació, que segons el parer de molts experts, contribuirien en bona mesura a la victòria de les tropes aliades en la Guerra, al donar-li als avions equipats amb els motors Hispano-Suiza una superioritat notable, i en conseqüència, el domini de l'aire. Després de la finalització de la guerra, Birkigt, al costat de la seva família, va tornar a Paris. Poc després, i arran d'un impost especial que el govern francès pretén cobrar a la fàbrica francesa, es va iniciar un procés que culminaria el 1922 en el desmembrament de l'empresa, passant la sucursal francesa a tenir entitat pròpia, a partir d'ara Societé Française Hispano Suiza, i en la qual Birkigt va passar a tenir el càrrec de Vice-president, al mateix temps que mantenia llaços laborals amb ambdues empreses en qualitat d'Inventor i Director Tècnic de les mateixes. El 1938 Birkigt va deixar en Bois Colombes al seu gendre, Maurice Heurteux, com a cap de producció, al mateix temps que es va traslladar a Genève per a fer-se càrrec al costat del seu fill Louis d'una nova empresa: La Hispano-Suiza (Suisse), S.A. El 1940, després de la finalització de la Guerra Civil espanyola, va retornar a Barcelona amb el seu fill per a ajudar a Miguel Mateu en un intent de reflotar l'empresa espanyola. Van treballar pare i fill en el desenvolupament d'un motor per a camió, el Tipus 66, a més d'en diverses màquines eines i el projecte del canó de 20 mm HS-404. Al mes de gener de 1945, Birkigt va rebre a Barcelona la notificació que havia estat nomenat Doctor Honoris Causa per l'Institut Politècnic de Zurich: "Marc Birkigt, enginyer, director general de les societats Hispano-Suiza, Barcelona. En reconeixement a aquest eminent constructor, que s'ha mantingut fidel a la tècnica creadora i que, gràcies a un treball personal i obstinat ha realitzat i perfeccionat sense descans, automòbils, motors i maquinària de qualitat exemplar que sota el nom d'Hispano-Suiza fa honor al del nostre país, se li concedeix el grau de Doctor Honoris causa ex-ciències tècniques". Encara que ja havia rebut distincions importants tant a Espanya (Gran Creu d'Isabel la Catòlica, Gran Creu del Mèrit Militar amb distintiu blanc) com a França (Legió d'Honor de la Republica Francesa), sens dubte aquest va ser el nomenament més important per a ell, doncs provenia de la seva pàtria, pàtria que a pesar del seu treball a Paris i a Barcelona, mai va abandonar del tot, doncs va aprofitar sempre qualsevol oportunitat per a tornar encara que fora per uns dies. Aprofitant aquesta distinció i veient que La Hispano-Suiza a Barcelona estava a punt de desaparèixer, es va traslladar al seu país natal per a reorganitzar la fàbrica suïssa, reorientant-la cap a les màquines eines i deixant al seu fill Louis l'adreça de la mateixa, al mateix temps que el seu gendre Maurice es fa amb la direcció general de les fàbriques franceses. Marc Birkigt es retira discretament a un segon pla, encara que continua al tant de la marxa de les empreses, i s'establix, ja definitivament, a Versoix, molt a prop de Genève i a la mateixa riba del llac Léman, a la vila Rive-Bleue, on va poder practicar una de les seves aficions, navegar. Allí sofrirà més tard un dur revés: el seu nét Marc mor en un accident d'aviació al juny de 1950. Marc Bikgit va morir el diumenge 15 de març de 1953, als 75 anys d'edat, víctima d'un càncer de pulmó.

Fotografía: ©Club Hispano Suiza