I després dels pioners, de les marques que van iniciar la història de l'automòbil a Espanya, anem a repassar altres marques que amb els anys van anar sorgint, van escriure el seu capítol més o menys gran dintre de la història, i van acabar per desaparèixer, cadascuna d'elles per diversos motius. Són les desaparegudes, i aquesta és la història de cadascuna d'elles.
ABADAL. Francisco Serramalera Abadal, més conegut sencillament com Francisco Abadal, va néixer a Barcelona el 1880. Va ser un reconegut ciclista professional a la fi del segle XIX, esport gràcies al qual es va fer amb uns diners i es va introduir en el món de l'automòbil, en totes les seves parts: afeccionat, pilot, comercial i constructor. El 1901 va obrir l'Auto Garatge Central al carrer Consell de Cent de Barcelona, un establiment dedicat a la venda, manteniment i reparació d'automòbils, motocicletes i, per descomptat, bicicletes. Només crear-se l'empresa Hispano-Suiza, Abadal va aconseguir fer-se amb un concessionari de la nova marca, el 1904, convertint-se en un dels principals defensors i impulsors de la marca; a la fi d'aquest mateix any, amb un model T20, va fer debutar a Hispano-Suiza en el món de la competició, aconseguint batre el rècord en la pujada a la Rabassada, efectuant el recorregut de 6,5 Km. en un temps de 8 minuts i 25 segons, a una velocitat mitjana de gairebé 50 Km/h, amb una velocitat punta de 87. A l'abril de 1905, coneixent que el Rei D. Alfonso XIII, gran entusiasta dels automòbils, pensa realitzar una pujada al castell de Sagunt, es va desplaçar amb un T20 fins a terres valencianes, i va esperar a la comitiva real a l'inici de les rampes d'ascensió al castell; una vegada la comitiva va haver passat, va arrencar i es va permetre el luxe d'avançar-los amb total facilitat, esperant en el cim. D'aquesta curiosa forma Abadal va aconseguir que el Rei s'interessés pel vehicle i que a partir d'aquest moment es convertís en un incondicional de la marca espanyola. Una mica més tard, al maig de 1906, va organitzar i va encapçalar una caravana d'automòbils que des de Barelona va acudir a Madrid a retre homenatge a Alfonso XIII davant les seves imminents noces.

 
Home de negocis i amb una gran visió, el 1906 va muntar una escola per a conductors, probablement la primera autoescola de Barcelona. Com el negoci marxava molt bé, el 1907 va ampliar el negoci i ho va traslladar al carrer Aragó i a la plaça Letamendi; a la plaça Letamendi tindrà la seva caserna general on en els propers anys desenvoluparà la seva activitat com a constructor. En un primer moment es va dedicar a la construcció de carrosseries, així com al manteniment dels vehicles Hispano-Suiza que ell mateix venia. Recordem que en aquesta època els automòbils s'acostumaven a lliurar sense carrosseria, i el propietari acostumava a encarregar-la segons els seus gustos i pressupost a diferents carrossers. A partir de 1911 les relacions entre Abadal i La Hispano-Suiza es van refredant, fins al punt que el 1913 la pròpia Hispano-Suiza rescindeix el contracte. La probable raó d'aquesta ruptura es pot trobar en el fet que Abadal havia començat a madurar la idea de construir els seus propis vehicles, però com no posseïa les infraestructures necessàries per a la construcció del vehicle complet, havia iniciat negociacions amb l'empresa belga Societé des Automobiles Imperia, que es dedicava a la construcció d'automòbils des de l'any 1906, i de la qual Abadal era el representant a Espanya. El 1912 es va arribar a un acord pel qual l'empresa belga construiria els motors i xassís que lliurarà a Abadal, que s'encarregarà de carrossar els mateixos als seus tallers de la plaça Letamendi. D'aquesta forma comença la història dels automòbils sota la marca Abadal i Cia., que faran la seva presentació oficial en el Saló de París, a l'octubre de 1913, amb un model denominat Tipus 45, amb un motor de 4 cilindres de clara inspiració en el tipus Alfonso XIII d'Hispano-Suiza, exactament amb les mateixes mides: 3.619 cc (80x180 mm) i distribució en T amb doble arbre de lleves lateral. Poc després es presentaria un altre model, el Tipus 15/30, amb la cilindrada rebaixada a 3.016 cc al retallar la carrera fins als 150 mm. Els Abadal van causar molt bona impressió i ràpidament es va crear una xarxa de concessionaris, tant a Espanya com a fora; a Portugal, per exemple, van tenir un gran èxit i es van vendre alguns exemplars. Es van arribar a anunciar nous models, especialment un espectacular model de 60 HP, però el 1914 va esclatar la Primera Guerra Mundial, Bèlgica és ocupada i el subministrament de motors i xassís per als Abadal és interromput. En els tallers de la plaça Letamendi es va treballar fins que es van carrossar tots els xassís, cessant a partir d'aquest moment la producció de la marca Abadal. Existeix constància que al menys han sobreviscut fins els nostres dies dos exemplars d'aquests primers Abadal, un a Catalunya i un altre a Portugal, al Museu de Caramulo.
Com a dada curiosa, assenyalar que després de la Primera Guerra Mundial, l'empresa belga va continuar amb la fabricació de vehicles sota la denominació Imperia Abadal; en concret es van fabricar dos models: un 8 cilindres en línia de 6 litres, i una versió sport de 3 litres i 4 cilindres. Un exemplar d'aquest últim model va ser el guanyador del Gran Premi de Bèlgica de l'any 1922, en el circuit de Spa. A l'any 1923, va cessar la producció dels dos models i es va abandonar definitivament la denominació Imperia Abadal.

Però Francisco Abadal no és un home que es doni per vençut al més pètit contratemps i continua pensant i treballant a fabricar els seus propis vehicles. Així entra en converses amb la marca americana Buick, de la qual obté la representació i a més arriba a un acord perquè l'empresa li subministri xassís i mecànica del model E 45, als quals Abadal donarà el seu toc personal. Així, el 1917, neixen els Abadal-Buick. La mecànica era la del model E 45 de Buick, amb algun petit canvi, com la substitució del ventilador d'acer per un d'alumini fos en una peça; es tractava d'un motor monobloc de 6 cilindres i 3.447 cc., cigonyal amb quatre punts de suport, refrigeració per bomba d'aigua, canvi manual de 3 velocitats, arrencada elèctrica, i que donava una potència de 45 HP. Abadal va comercialitzar 2 models del Abadal-Buick, els models DX 44 i DX 45, una versió amb la cilindrada augmentada a 3.829 cc a força d'augmentar el diàmetre a 85 mm. Els Abadal-Buick van tenir una brillant participació en diverses competicions de l'època, destacant el 1919 els rècords en les pujades a la Pujada de les Perdius i a la Pujada del Guadarrama. Bàsicament les modificacions que es realitzaven sobre aquests Abadal-Buick, eren les mateixes que Buick realitzava sobre els seus vehicles per a la competició: xassís més curt, radiador i direcció més baixos, suspensions planes, i una cuirassa especial en forma aerodinàmica per al frontal del radiador. Sense que se sàpiga el motiu exacte, el 1923 desapareixen els Abadal-Buick, acabant aquesta segona època. Es calcula que es van construir al voltant de 170 vehicles en aquesta època. Com a curiositat, citar que alguns d'aquests Buick van ser matriculats directament sota la marca Abadal-Buick pel propi Francisco Abadal, sense realitzar en els mateixos cap modificació.

A la Col·lecció d'Automòbils de Salvador Claret es troba un peculiar exemplar de Abadal-Buick. Es tracta d'una rèplica construïda sobre un xassís d'un possible exemplar de Abadal-Buick que circulava pels carrers de Barcelona amb carrosseria tipus camioneta, i que Salvador Claret va comprar a la fi dels anys 60. Després d'analitzar el xassís, es va trobar que aquest estava retallat i reforçat, no coincidint amb la mesura dels Buick originals, que eren més llargs. Una mica més tard, sobre 1974-75, es va decidir fer la transformació en aquesta carrosseria molt més esportiva, de l'estil de les quals van obtenir en el seu moment triomfs en diverses competicions, com ja hem constatat anteriorment, resultant aquest exemplar que es pot contemplar en la ja esmentada col·lecció.
Encara va haver un darrer intent per part de Francisco Abadal de tenir la seva pròpia marca. El 1930 novament apareix un Abadal, encara que en aquesta ocasió es va tractar d'un exemplar únic. Com ja hem comentat Abadal era un home inquiet i de negocis, i per aquelles dates tenia la representació de la marca americana Hupmobile, així que amb un xassís d'aquesta marca va procedir a efectuar algunes modificacions i ho va dotar de la seva pròpia carrosseria. A l'apartat mecànic es va equipar amb un motor Continental de 8 cilindres en línia i 4,7 litres amb canvi de velocitats manual de 4 relacions. Aquest va ser l'únic vehicle d'aquesta tercera etapa de la marca Abadal, va ser matriculat sota aquesta marca i va significar el final definitiu de l'aventura automobilística de Paco Abadal.