Tintín. Jove periodista belga protagonista de tota una sèrie de còmics creats pel historietista belga Georges Remi, més conegut com Hergé. A les seves aventures, Tintín recorre el món acompanyat en tot moment del seu gos Milú, un fox terrier de color blanc, al mateix temps que li acompanyen altres personatges, com el capità Haddock, el professor Tornassol o els inefables i inseparables detectius Dupont i Dupond.

La primera aventura del jove reporte apareix el 1930, Tintín al país dels Sòviets. És l'únic àlbum en blanc i negre de la sèrie d'aventures de Tintín, i com el propi títol indica, la seva acció es desenvolupa a la Unió Soviètica. El cotxe que condueix Tintín a l'àlbum, i el primer que ens trobem a l'exposició, és un Amilcar CGSs, un model construït entre els anys 1926 i 1929, versió esportiva del Amilcar CGS i del que es van construir uns 4.700 exemplars. Tot just un any despues de començar la producció de vehicles, l'empresa Amilcar ja va guanyar amb un dels seus models la primera cursa de resistència de 24 hores celebrada en el món. Proves clàssiques com la Targa Florio o les Mille Miglia saben molt dels èxits esportius d'aquests automòbils francesos.

 

Tintín al Congo és el segon àlbum, publicat originalment el 1931 en blanc i negre, i reeditat en color el 1946 amb alguns canvis. El vehicle que el reporter belga conduïx és probablement el més popular de la història de l'automoció: un Ford T, que sobre el paper és de color negre (com el Senyor Henry Ford mana), però que en l'exposició apareix en color blau, encara que això sí, amb tots els estris del còmic: caixes vàries i càmera de cinema. Poc es pot dir d'aquest vehicle que no se sàpiga ja; fabricat des del 1908 fins al 1927, va deure en gran parteix el seu èxit a la baixada de preu que a través d'una sèrie de polítiques empresarials i industrials aconseguiria que els 850 dòlars de 1908 es reduïssin fins als 360 de 1916. Més de 15 milions d'exemplars, en carrosseries de tots els tipus, van sortir de Detroit amb destinació al món sencer.

L'orella escapçada, àlbum que duu a Tintín fins a Sudamérica a les seves aventures, va ser publicat inicialment el 1937, coneixent el color a la versió de 1943. El vehicle que en aquesta ocasió ens ocupa és un Ford V8 amb carrosseria de 4 portes phaeton dels anys 1936-1937. Hergé va dibuixar una versió una mica especial d'aquest model: es tracta d'un vehicle militar que incorpora una metralladora. La versió exacta de l'exposició és un V8 Phaeton DeLuxe de l'any 1936, equipat amb el motor V8 221, de 3,6 litres. El Ford V8 es va començar a fabricar a l'any 1932, i va obtenir un gran èxit. El Ford V8, en diferents versions de carrosseria, apareixerà en altres aventures de Tintín, com El Ceptre de Ottokar i Les set boles de cristall.

De L'illa negra existeixen fins a tres versions: l'original de 1938, l'acolorida de 1943 i una revisada de 1966. El cotxe de l'exposició, un Triumph Herald de 1964, correspon a l'última versió, la de 1966, ja que en les dues anteriors el vehicle que conduïxen els turistes i que remolca una caravana en la qual Tintín puja com passatger, és un Vauxhall. El Triumph Herald va iniciar la seva producció el 1959, allargant la seva vida fins a 1971, fabricant-se en gairebé totes les carrosseries possibles, incloent el model descapotable que ens ocupa. El disseny va ser de l'italià Michelotti, que va signar a més el disseny d'altres models de la casa britànica com el TR4, el Dolomite, el Spitfire o el Stag. Equipat inicialment amb un petit motor de 948 cc, posteriomente va muntar motors de 1.200 i 1.300 cc.

La vuitena aventura del reporter belga és El ceptre d'Ottokar, publicada entre l'agost de 1937 i l'agost de 1938 en capítols i reeditada en color el 1947. El vehicle representatiu d'aquesta aventura que apareix en l'exposició és una motocicleta FN M90. FN és una marca de motocicletes belga, que va iniciar les seves activitats el 1900, finalitzant les mateixes el 1963. El model M90 va iniciar la seva producció el 1931, i estava equipada amb un motor de 500 cc amb vàlvules laterals.

Les 7 boles de cristall es va publicar per capítols inicialment entre els anys 1943 i 1945, encara que no apareixeria publicat com àlbum fins el 1948. En aquesta ocasió el cotxe que podem contemplar a l'exposició és un Lincoln Zephyr descapotable de 1939, i es tracta del cotxe particular del capità Haddock. La Lincoln Motor Company va ser fundada el 1917, i comprada per Ford Motor Company el 1992, convertint-se en la marca de luxe per excel·lència de Ford. El model Zephyr va aparèixer en el mercat el 1936, i es fabricaria fins el 1942. Actualment Lincoln continua dintre del consorci Ford i segueix fabricant un model Zephyr, encara que gens té ja que veure amb el model dels anys 30.

Tintín al país de l'or negre és el quinzè àlbum de les aventures del jove reporter, i té una història curiosa. Es va iniciar la seva publicació de la forma habitual, mitjançant capítols setmanals, al setembre de 1939, però l'inici de la Segona Guerra Mundial va provocar la desaparició del diari on es publicava (Le Petit Vingtième) al maig de 1940. L'aventura va quedar així interrompuda. Curiosament, uns mesos més tard, Hergé va iniciar una nova aventura, El cranc de les pinces d'or. No seria fins a 8 anys més tard quan Hergé decidiria continuar i acabar la història, que va haver de modificar en la part ja escrita per a adaptar-la a fets esdevinguts en els àlbums posteriors, publicant-se definitivament el 1950. Encara vint anys més tard, concretament el 1971, apareixeria una tercera versió més 'políticament correcta', evitant al·lusions al conflicte àrab-jueu i a l'estat Palestí. D'aquesta aventura apareixen a l'exposició tres vehicles. El primer és un Citroën 5CV, concretament un model T3-2, conegut popularment com 'trèfle' (trébol), un tres places (dues davanteres més una del darrere central) que va ser fabricat entre els anys 1924 i 1926, gaudint d'un gran èxit. El següent vehicle que podem contemplar és un Jeep Willys, concretament un model MB, del que es van fabricar més de 300.000 unitats entre els anys 1941 i 1945. Tant el Citroën com el Jeep són conduïts pels detectius Dupont i Dupond. El Jeep Willys sorgeix davant la necessitat de l'Exèrcit dels Estats Units d'un vehicle 'multifuncional amb un pes inferior a 1.000 quilos i velocitat superior a 80 km/h destinat a labors de transport, enllaç i exploració per carretera i camp a través'. El primer prototip és desenvolupat el 1940 per la petita empresa Bantam, però a petició de l'Exèrcit, tant Ford com Willys Overland desenvolupen els seus prototips. Finalment es va demanar a Ford i Willys Overland un vehicle amb les millors característiques dels seus respectius prototips, sorgint així el 1941 el Jeep Willys en la seva primera versió, el MA. El tercer vehicle que podem contemplar és un Bugatti 52 baby, una especial 'joguina' amb curiosa història: el 1927 Ettore Bugatti construeix per el seu fill Roland, de 5 anys, un cotxe de joguina, escala 1:2 d'un Tipus 35 Grand Prix, dotat d'un motor elèctric que li permetia arribar a gairebé els 20 Km/h, i amb detalls en pell en el seu interior. El 1930 es construirien unes 150 unitats d'aquesta 'joguina'. A l'aventura de Tintín, el Bugatti és un regal de Mohammed Ben Kalish Ezab, Emir de Khemed, al seu fill, el petit i entremaliat Abdallah en el seu sisè aniversari.

L'afer Tornassol apareix l'any 1956, i l'argument gira entorn del segrest del Professor Tornassol i el seu intent de rescat per part dels seus amics Tintín i el capità Haddock. El primer vehicle que podem contemplar és un Simca Aronde, concretament un taxi que els protagonistes prenen a Ginebra. El Aronde és el primer disseny totalment propi fabricat per Simca, i es va fabricar entre els anys 1951 i 1964, coneixent tres generacions successives: la primera, fins el 1955 i que correspon al model que podem veure, denominada 9 Aronde, una segona, des del 1955 fins el 1958, 90A Aronde, i finalment el P60 Aronde. En total es van fabricar sobre el milió quatre-centes mil unitats, i gràcies a ell, Simca es va convertir a la fi dels 50 en el segon productor d'automòbils a França. També podem contemplar un Citroën 15/6, que utilitzen els serveis secrets de Borduria per a seguir a Tintín i impedir que arribi fins al professor Tornassol. A la vista de l'èxit del Traction Avant, Citroën treu al mercat el 1938 el model 15/6, una evolució del model 11 amb motor de 6 cilindres i 15CV fiscals (76 reals). Amb lleugeres modificacions estètiques respecte al 11, es tracta d'un model 'alt de gamma', que motivat pel seu magnífic comportament seria conegut com 'reina de la carretera'. Amb problemes, doncs la Guerra entra en acció ràpidament, el model 15/6 serà fabricat fins a l'any 1956, rebent el relleu d'altre vehicle mític: el DS. Ni més ni menys que un Citroën 2CV és el vehicle utilitzat pels detectius Dupont i Dupond en aquesta aventura per als seus desplaçaments, i que apareix en altres aventures. Poc podem explicar del 2CV que no se sàpiga ja: a l'any 1936, Pierre-Jules Boulanger llança el projecte per a la construcció d'un vehicle petit i popular. La Guerra es creua per enmig i no seria fins el 1948 que es presentaria oficialment el quel ha estat qualificat com 'més que un cotxe, un estil de vida'. Fins el 1990, any que sortia l'última unitat de les cadenes de fabricació, gairebé un total de 4 milions de 2CV es van repartir pel món sencer. El darrer vehicle que podem contemplar és un Lancia Aurelia B20. Conduït per Arturo Benedetto Giovanni Giuseppe Archangelo Alfredo Cartoffoli, de Milà, Tintín i el capità Haddock intentaran atrapar amb ell al cotxe on es troba segrestat el professor Tornassol. El Lancia Aurelia es va presentar el 1950 i es fabricaria en diverses versions fins el 1956, sempre amb motoritzacions de 6 cilindres en V. En concret el model B20 és un coupé que va muntar inicialment un motor de 2 litres i 80CV, passant el 1953 a muntar un motor de 2,5 litres que desenvolupava 115CV. Curiosament el propi Hergé va ser propietari d'un Aurelia B20.