El 1962 s'estrenà la primera pel·lícula de la sèrie, Agent 007 contra el Dr. No. El cotxe que James Bond condueix en aquesta primera ocasió és un Cabriolet Sunbeam Alpine II, de color blau clar de l'any 1961, matrícula Z8301. Aquest vehicle va aparèixer en el mercat a l'octubre de l'any 1960, substituint a la sèrie I, amb un nou motor més potent de 1.592 cc. Fins el febrer de 1963, que es va deixar de fabricar definitivament, van sortir de les cadenes de producció un total de 19.656 vehicles d'aquest model.

Sumbean, constructor britànic, va iniciar la seva producció a l'any 1899, de la mà de John Marston, el seu fundador. Va passar per les mans de Chrysler el 1967, per a posteriorment el 1978, passar a control de Peugeot, que va tancar definitivament la fàbrica d'Escòcia i la història d'aquesta marca el 1981.

Una persecució mortal:

La següent pel·lícula de la sèrie és Des de Rússia amb amor (1963). En aquesta ocasió el vehicle utilitzat és un Bentley Van den Plas Tourer de 1939, color verd anglès, matrícula YFF 417. El Bentley 4 1/4 es va fabricar entre 1936 i 1939, sortint de la fàbrica un total de 1.241 unitats.

L'empresa britànica Bentley, fundada per Walter Owen Bentley, va iniciar la producció d'automòbils l'any 1919; el 1931 va ser absorbida per Rolls-Royce, per a posteriorment a l'any 1998 passar ambdues històriques marques a formar part del consorci alemany Volkswagen, que continua actualment produint models sota la marca Bentley.

Tercera pel·lícula, Goldfinger (1964), i aparició del mític Aston Martin DB5, utilitzat posteriorment en més pel·lícules. Amb matrícules intercanviables apareix amb matrícula britànica BMT 216A, suïssa LU 6789, i francesa 4711 EA 62. El seu color, plata metal·litzat. Vital en aquest vehicle és la seva col·lecció de gadgets, amb els quals l'inefable Q ho equipa (metralladores, radar, seient expulsor, sortides de fum i oli...). Entre 1963 i 1965, època de fabricació del cotxe, es van produir 1.021 exemplars (833 berlines, 65 Vantage i 123 en versió Convertible).

Aston Martin va ser fundada el 1914, per Lionel Martin i Robert Banford, començant a comercialitzar els seus models el 1923. El 1987 la societat Aston Martin Lagonda Ltd. va ser absorbida per la Ford Motor Company, que continua la comercialització de vehicles sota la marca Aston Martin.

Q ensenya el DB5 a Bond:

També en aquesta pel·lícula, i en l'exposició, apareix un altre vehicle, encara que no és conduït per Bond. Es tracta d'un Rolls Royce Phantom III, propietat del malvat de la pel·lícula, Goldfinger. El Phantom III es va fabricar entre 1936 i 1939, amb una producció total de 727 unitats. Considerat a l'actualitat com el model més buscat entre els Rolls, més d'un 80 per cent de les unitats fabricades han arribat fins als nostres dies.

Rolls-Royce va neixer el 23 de desembre de 1904, quan Charles Stewart Rolls y Frederick Henry Royce van unir les seves forces per a dedicar-se a la fabricació i venda d'automòbils, fusionant les companyies que ambdós posseïen. Desafortunadament Rolls va morir el 1910, en un accident d'aviació, però Royce va continuar al capdavant de la companyia fins 1933, imprimint a la marca la seva gran personalitat. El 1998 Rolls-Royce va ser adquirida pel consorci alemany Volkswagen, per a posteriorment ser venuts els drets del nom Rolls-Royce a BMW, empresa que actualment fabrica i comercialitza els vehicles amb la marca de la doble R.

A Operació Tro (1965) repeteix el Aston Martin DB5, del mateix color plata metal·litzat, encara que amb alguns gadgets més gràcies a l'enginy de Q. El DB5 tornarà a ser conduït per Bond, encara que farà falta que passin alguns anys per a tornar a veure'l.

També, al començament de la pel·lícula, Bond escapa en un curiós vehicle: un coet propulsor en forma de motxilla de l'empresa Bell Aerosystem.

En el següent film de la sèrie, Només es viu dues vegades (1967), Bond no condueix cap cotxe; el vehicle utilitzat per l'agent secret en aquesta ocasió és un curiós helicòpter unipersonal, el Autogir Wallis WA-116, dotat, com no, del més sofisticat armament. A més té nom de dona: "Little Nellie".

1969 suposa la tornada de l'agent secret més famós del món en un Aston Martin DBS Coupé. Al servei secret de sa majestat permet a Bond continuar amb Aston Martin, encara que amb un model més modern, la matrícula del qual és 238 1175. El model DBS es va comercialitzar entre el setembre de 1967 i l'abril de 1972, produint-se un total de 787 exemplars. Encara que estava previst que el DBS dugués un nou motor de 8 cilindres, inicialment va dur el mateix motor de 6 cilindres que el DB6, per a posteriorment incorporar-se el nou motor V8 en el model denominat DBS V8.

Diamants per a la eternitat (1971) suposa retrobar-nos de nou amb el nostre amic James, i en aquesta ocasió amb un Ford Mustang Mach I vermell, de l'any 1971, amb la decoració corresponent a aquest model en negre, matrícula CA 52H6. El Ford Mustang va ser presentat a la Fira de Nova York, el 17 d'abril de 1964, coneixent nombroses versions fins el dia d'avui, a punt de complir els 40 anys. En concret el Mach I corresponent a la primera etapa dels Mustangs es va fabricar entre el 1969 i el 1973, amb una total de 213.042 unitats ensamblades; el 1973 surt al mercat el Mustang II, amb el qual es perd l'essència esportiva de la primera sèrie. El vehicle que apareix en la pel·lícula està equipat amb el motor Ram Air 351.

El 30 de juliol de 1863 va neixer a Greenfield, Michigan, Henry Ford. El jove Henry va començar la seva vida laboral a Detroit com enginyer a la Edison Lighting Company, el 1884. Per les seves mans va passar una revista amb un article de Nicholas Otto, i va decidir construir el seu propi cotxe al jardí de casa; el 1896 va acabar la seva "Thin Lizzie". Però Ford volia anar més enllà, i el 1903 va fundar la seva pròpia companyia, la Ford Motor Company. El primer vehicle fabricat va ser el Ford A. El 1908 començà a comercialitzar-se el model que revolucionària el mercat de l'automòbil: el Ford T. Gràcies als nous mètodes de producció, Ford va aconseguir fabricar un vehicle cada 90 minuts. Dinou anys més tard, 15 milions del model T s'havien venut i la Ford Motor Company era ja un gegant industrial en plena expansió mundial. Henry Ford va morir el 7 d'abril de 1947, però l'empresa continua fins els nostres dies. En l'actualitat Ford Motor Company comprèn les marques Ford, Lincoln, Mercury, Mazda, Volvo, Jaguar, Land Rover i Aston Martin.

A Viu i deixa morir (1973) el vehicle conduït per Bond no té gens que veure amb els anteriors; ni és un cotxe preparat per Q amb les habituals sofisticacions pròpies del superagent, ni tan sols es tracta d'un esportiu d'última línia. Es tracta d'un Mini Moke de color blanc que l'agent britànic lloga. El Mini Moke sorgeix de la petició de l'Armada Anglesa d'un vehicle militar, petit, de poc pes, i fàcilment transportable en helicòpter. British Motor Corporation començà a treballar en ell el 1959 partint de la base del Mini. Dissenyat per Sir Alec Issigonis, el pare del Mini, la producció del Mini Moke s'inicià al gener de 1964, fabricant-se fins l'octubre de 1968 un total de 14.518 unitats a la factoria de Birmingham de BMC. Després es va transferir la producció a Austràlia, on es va continuar fabricant fins el 1982, però ja amb altres característiques; va continuar després la seva producció a Portugal fins el 1990, data a la qual es venen els drets de fabricació a l'empresa italiana Cagiva, que ho va continuar fabricant fins el 1994.

British Motor Corporation va neixer el 1952 de la unió de Nuffield Motors (Morris) i Austin. El 1969 es va convertir en British Leyland Motor Company, i el 1980 va canviar el nom per Austin Morris Group, per a, finalment el 1988 passar a ser Rover Group, actualment integrat al consorci BMW.

El 1974 torna Bond amb una nova aventura, L'home de la pistola d'or. L'automòbil que apareix en l'exposició és un AMC Matador Coupé, vehicle que utilitza el malvat Scaramanga. El cotxe conduït per l'agent britànic és un AMC Hornet Hatchback, que roba d'un concessionari AMC i amb el qual persegueix al Matador. Amb aquest automòbil realitza una de les cabrioles més increïbles mai vistes: un salt en un pont trencat amb un gir de 360º sobre l'eix longitudinal inclós.El Hornet Hatchback va aparèixer en el mercat americà el 1973, com una versió més esportiva del Hornet, que ja es fabricava des de 1970; els Hornets es van fabricar fins el 1977. Per la seva banda el Matador va sortir al mercat el 1974, però no va tenir l'èxit desitjat i va acabar la seva carrera comercial el 1978. Ambdós models van compartir motors V6 i V8.

American Motor Corporation nació en 1954 de la unión de dos pioneros del automóvil en Norteamérica: Nash y Hudson, emprendiendo una brillante carrera en el mercado americano. En 1979 Renault entró en la compañía con una participación del 5%, que al año siguiente incrementaría hasta el 46,4%. En agosto de 1987, y tras meses de negociaciones, el gigante Chrysler se hizo con el control total de AMC. La marca se mantiene hasta hoy en día.

Salt mortal:

L'espia que em va estimar (1977) significa el retorn als automòbils britànics, més exactament a la marca Lotus, que amb un Lotus Esprit S1 debuta a la sèrie. De color blanc, matrícula PPW 306R, aquest particular automòbil es permet el luxe de poder navegar per l'aigua, podent submergir-se fins 13 m. Dissenyat per Giorgio Giugiaro, el Esprit S1 es va comercialitzar entre el juny de 1976 i el desembre de 1977, donant pas a la nova versió S2, muntant-se un total de 718 exemplars. Inicialment, Giugiaro va voler cridar-lo Kiwi, però la direcció de Lotus, fidel a la tradició, va imposar un nom que comencés per E, Esprit.

Lotus Engineering Company va ser fundada el 1952 a Londres per Anthony Colin Bruce Chapman, més conegut entre els afeccionats al motor simplement com Colin Chapman, començant la producció el 1953 amb el model Lotus Six. Chapman va morir al desembre de 1982 d'un atac cardíac, a l'edat de 54 anys. El grup Lotus continua avui fabricant automòbils esportius de primera línia.

Lotus Esprit 'submarí':

L'acció de Moonraker (1979) es desenvolupa en bona part en una estació espacial, i en aquesta ocasió Bond no condueix cap cotxe, encara que si condueix un vehicle una miqueta particular: una góndola veneciana que a part de circular per l'aigua es permet fer incursions per terra ferma.

Però no és el Lotus l'únic vehicle que condueix Bond a Només pels teus ulls. Un Citroën 2CV6 Especial groc, matrícula de Madrid, M-1026-A, és conduït per l'agent secret en una espectacular persecució, que se suposa té lloc als voltants de Madrid, i en la qual el 2CV és tirotejat, bolca, baixa camp a través.....i mai falla. Per a l'ocasió no es va usar un vehicle de sèrie, sinó que es va utilitzar un motor de 1.015 cc. del model GS, i es va modificar la resta del cotxe a aquest efecte. El 2CV sorgeix com a projecte de Citroën a França a l'any 1936; segons el plec de condicions devia ser: "Quatre rodes sota un paraigua. Vehicle econòmic i segur capaç de transportar dues persones i a 50 Kg. de càrrega, amb un màxim confort". Però els conflictes bèl·lics impedeixen l'inici de la producció fins al 1948, fent la seva presentació oficial al Saló de París el 6 d'octubre; a Espanya es va començar la seva producció el 1958 a la factoria de Vigo. La producció cessà el 27 de juliol de 1990, després de més de 5.000.000 d'unitats muntades.

Citroën va ser fundada a França el 1919 per André Citroën, sent el primer cotxe fabricat el Citroën A. El 1976 es va crear el Grupo PSA, per la fusió de Citroën S.A. y Peugeot S.A. (absorció de la primera per la segona), encara que ambdues companyies continuen produint vehicles sota la seva pròpia marca.

Octopussy (1983) és la següent aventura de la sèrie. En aquest cas el vehicle conduït per Bond és un Alfa Romeo GTV6 2.5 gris metal·litzat, matrícula BT F 608, que el propi agent roba per a poder arribar a la seva destinació, un circ a Berlín. Les inicials GTV (Gran Turisme Veloce) equipen els Alfa Romeo de major caràcter esportiu des de 1967, any al qual va aparèixer el 1750 GTV. El GTV6 2.5 es va presentar al novembre de 1980, fabricant-se fins el 1986 un total de 22.381 unitats.

El 1910 l'empresari milanès Ugo Stella, al capdavant d'un grup d'empresaris i amb el suport financer de la Banca Agrícola de Milà, va comprar les instal·lacions que l'empresa francesa d'automòbils Darraq tenia a Milà, fundant així la Anónima Lombarda Fabbrica Automobili (ALFA). El primer vehicle va sortir al mercat el 1911, el Torpedo 24HP. El 1914 va entrar en la companyia l'enginyer Nicola Romeo, que aviat es faria amb el control de la mateixa, que el 1918 va passar a ser Societa Anonima Nicola Romeo. El 1986, FIAT es va convertir en l'accionista majoritari d'Alfa Romeo, i al gener de 1987, es va fusionar amb Lancia per a formar la societat Alfa Romeo Industrial.

Bond condueix un altre vehicle, també robat, en aquesta pel·lícula: un Mercedes Benz 250SE, cotxe oficial del general Orlov, general rus i dolentíssim per a més dades. Amb aquest vehicle escapa dels soldats russos en l'Alemanya de l'Est, arribant a conduir-lo sobre rails, com si d'un tren es tractés, després de perdre els 4 pneumàtics i quedar-se només amb les llandes. El Mercedes 250SE va ser presentat a l'agost de 1965 i pertany a la sèrie W108/W109, que comprenia a més els models 250S, 280S, 280SE, 280SEL, 300SE i 300SEL. Es tractava de la gamma alta de Mercedes, i venia a rellevar a la gamma anterior, W111/W112. En concret el 250SE pertanyia a la sèrie W108 i es va fabricar entre l'agost de 1965 i el gener de 1968, amb un total de 55.181 exemplars produïts.

Al juny de 1926 es creava l'empresa Daimler-Benz AG, producte de la fusió dels dos constructors més veterans d'automòbils: Benz & Cie. fundada per Karl Benz a l'octubre de 1883, i Daimler-Motoren-Gesellschaft (DMG), fundada al novembre de 1890 per Gottlieb Daimler. Emil Jellinek, empresari austríac, va contactar amb DMG el 1897, i a partir de 1899 es va convertir en el seu representant i va començar a vendre els seus models. El 1900 va demanar permís a DMG per a batejar amb el nom de Daimler-Mercedes (Mercedes era el nom de la seva filla d'un any d'edat) als models que venia, començant progressivament a conèixer-se amb aquest nom els vehicles Daimler. El primer vehicle amb aquesta denominació és va lliurar el 22 de desembre de 1900: un 35HP dissenyat per Wilhelm Maybach, enginyer cap de DMG. El 26 de setembre de 1902 el nom Mercedes va ser registrat legalment. El 18 de setembre de 1988 s'aprovà la fusió amb Chrysler, sorgint l'actual DaimlerChrysler AG.

 

Mai diguis mai més (1983) no està considerada com una pel·lícula oficial de James Bond. Es va realitzar al mateix temps que Octopussy i en realitat es tracta d'un remake d'Operació Tro. Com a pel·lícula no oficial de la serie, no apareix a l'exposició. Els vehicles de Bond a la pantalla són en aquesta ocasió 2: el Bentley 4 1/4, que ja va aparèixer en Des de Rússia amb amor i una moto Yamaha XJ 650 Turbo, que en realitat és l'únic vehicle que condueix, ja que el Bentley apareix al principi de la pel·lícula, però no s'arriba a veure a Bond conduint-lo.

Aquest taxi és una ruïna:

A Llicencia per a matar (1989) realment James Bond no té un cotxe assignat; condueix de forma ocasional un Lincoln Mark VII i un camió Kenworth W900B, en el que podríem qualificar de persecució espectacular i poc habitual. No obstant això el cotxe que apareix en l'exposició és el d'un dels dolents, Sánchez; un Maserati Biturbo. El Biturbo neix el 1981 i es tracta d'un projecte poc habitual de Maserati, ja que la cilindrada del cotxe és de només 2 litres, encara que les especials característiques del seu motor, especialment el doble turbo, ho converteixen en un vehicle realment especial. Encara les característiques poc habituals dels models Maserati, el Biturbo va tenir una gran acollida, donant lloc a múltiples versions que han estat en producció fins l'any 1997. El Biturbo original, amb motor de 2 litres, es va fabricar fins el 1987, amb un total de 9.206 unitats produïdes.

El 1914, els quatre germans Maserati (Alfieri, Ernesto, Ettore y Bindo) van fundar la seva pròpia companyia, al principi dedicada a preparar cotxes de competició. El 1926 van construïr el seu primer vehicle, el Tipus 26, que va deixar totalment impressionats als espectadors i competidors de la Targa Fiorio d'aquell any, on va participar. El 1937, a causa de seriosos problemes econòmics, els germans Maserati es van veure obligats a vendre l'empresa a la família Orsi, però amb una clàusula en el contracte per la qual continuarien treballant a l'empresa 10 anys més. El 1947 van abandonar definitivament Maserati. El 1989 FIAT va comprar el 49% de las accions de la companyia; la absorció es va completar el 1998, passant la marca a estar sota el control de Ferrari.

La marca alemanya BMW apareix a la sèrie a Goldeneye (1995) amb un BMW Z3 roadster. Es tracta de la primera ocasió que el MI5 utilitza un cotxe no britànic, el que va originar al seu moment no poques discussions entre els seguidors de la sèrie. Curiosament Bond ho condueix en una seqüència de tot just 30 segons; és de color blau metàl·lic. Realment el primer vehicle que apareix al film és el Aston Martin DB5, que, s'intueix, ha passat a ser el cotxe particular de Bond, amb una nova matrícula: BMT 214A, mentre que el BMW és el nou cotxe oficial. En aquesta pel·lícula James Bond demostra que no hi ha vehicle que se li resisteixi, doncs a part dels cotxes citats, condueix amb tota facilitat un tanc rus T-55, una moto Cagiva i una avioneta Cessna 172. BMW va aprofitar la pel·lícula per a realitzar una campanya a nivell mundial de presentació del seu nou vehicle, primer fabricat fora d'Alemanya, concretament el Z3 es va fabricar a Carolina del Sud (Estats Units). Inicialment equipat amb motor de 1.9 litres, posteriorment es van introduir els motors de 2.3 i 2.5 litres, a més de la versió 6 cilindres amb 2.8 i 3.0 litres, més un 3.2 litres per a la versió M del Z3. El 1998 es va introduir la carrosseria coupé. A l'any 2003 va ser substituït pel nou model Z4.

Karl Rapp va fundar el 1913 la Rapp-MotorenWerke, empresa destinada a la fabricació de motors d'aviació, situada a prop de Munich. El 1917 dos empresaris i un financer austríacs van comprar l'empresa a Rapp i la van convertiur en Bayerische Motoren Werke (Fàbrica Bavaresa de Motors). El 1922, després de la Primera Guerra Mundial i obligats pel tractat de Versalles que prohibia a Alemanya tenir la seva pròpia indústria aeronàutica, BMW va comprar la Bayerische Flugzeug Werke (Fàbrica Bavaresa d'Avions), dedicant-se a la fabricació de motors per a vaixells, motocicletes i automòbils. El 1932 va sortir al carrer el primer cotxe enterament desenvolupat a Munich, el BMW 3/20. La Segona Guerra Mundial significà un dur cop per a la indústria alemanya, i evidentment per a BMW, del que no obstant va aconseguir sortir victoriosa. El 1981 BMW es va convertir en el primer fabricant europeu d'automòbils que s'establia al Japó. A la fi de la dècada, les plantes de BMW estaven presents a Sudamérica, Sud-àfrica, i l'Est d'Àsia. El 1992 es va construir una planta als Estats Units, i el 1994 es va adquirir el 80% del grup britànic Rover. El 1998 BMW va comprar a Volkswagen els drets d'explotació de la marca Rolls Royce.

DB5 vs. F355:

Apareix també en aquesta pel·lícula i a l'exposició un vehicle d'excepció: un Ferrari 355 GTS. Conduït per una espia russa, Xenia Onatopp, la seva cursa amb el DB5 per una carretera de muntanya de tancades corbes resulta espectacular. El 355 surt al mercat el 1994 i presenta com a característica peculiar ser el primer model de carrer de Ferrari a incorporar el sistema de canvi hidràulic al volant provinent dels Fórmula 1; aquest sistema de canvi es presentava com opcional, enfront del manual de 6 velocitats de sèrie. El 355 es va fabricar en 3 versions, GTS, Berlinetta i Spider, fins el 1999, que va ser reemplaçat pel 360 Mòdena.

Ferrari és la història d'Enzo Ferrari (Mòdena, 18 de febrer de 1898). Amb 10 anys d'edat va presenciar la seva primera cursa de cotxes a Bologna, el que marcarà de forma definitiva el seu futur. El 1918 començà a treballar com a pilot de proves a Torí, per a el 1919 traslladar-se a Milà i començar la seva carrera esportiva participant a la carrera Parma-Berceto i el 1920 a la Targa-Fiorio. Aquest mateix any va entrar a treballar a Alfa Romeo, on passarà en els successius anys de pilot de proves a Director de la Divisió de Competició. El 1929 va fundar la Scuderia Ferrari, el propòsit inicial de la qual és organitzar curses per als seus membres. El 1940, després de múltiples desavinences en Alfa Romeo, abandonà la companyia i formà la seva pròpia empresa, Auto Avio Costruzioni Ferrari. Comença el mite. El 1943, durant la Segona Guerra Mundial, Ferrari va traslladar la seva caserna general de Mòdena a Maranello, per a reprendre el treball el 1946, amb la construcció del seu primer vehicle: Ferrari 125 Sport. El 1960 Ferrari començà a establir relacions comercials amb FIAT, que acabaran al 1969 amb la participació de FIAT en un 50% de Ferrari. Enzo Ferrari va morir el 14 d'agost de 1988 a Mòdena. Aquell mateix any FIAT es va fer amb el 90% de la companyia.

El Aston Martin 'invisible':

Però no és el Aston Martin l'únic cotxe britànic que apareix al film; potser per a rescabalar-se dels anys 'alemanys' també apareix un Jaguar XKR, conduït per un dels enemics de Bond, el malvat Zao. Equipat també amb infinitat d'armes mortals, el seu duel en plenes planes gelades d'Islàndia resulta impressionant. El XKR és presentat el 1998, pretenent continuar amb l'èxit del XK8 de 1996, i es tracta del més ràpid Jaguar mai fabricat. Resulta més barat que el Aston Martin, doncs per 'només' 96.200€ es pot conduir el Jaguar més ràpid de la història.

Al setembre de 1922 un jove britànic de tot just 21 anys, Williams Lyons, començà a construir sidecars en la companyia que ell mateix creà i que denominà Swallow Sidecar Company, a Blackpool. El 1927 utilitzant la base d'un Austin Seven començà a construir, sota llicència Austin, el seu propi model, el Austin Seven Swallow. El 1928, amb el creixement de l'empresa, aquesta es traslladà a Coventry. El 1931, al London Motor Show, va presentar dues noves creacions, dos coupés que causen sensació: el SS I i el SS II. El 1935 el nom Jaguar entra en escena, i els cotxes comencen a denominar-se Jaguar SS; en aquest any apareix el primer mite de Jaguar, el SS 100. El 1948 apareix altre dels grans de Jaguar: el XK120. El 1960, mancats d'espai, Jaguar compra a Coventry la factoria que havia sigut de Daimler: Browns Lane. Al març de 1961 neix una nova llegenda, el E Type. El 1972, amb 71 anys d'edat, Sir Williams Lyons decideix retirar-se de la direcció de la companyia; va morir 13 anys més tard, al febrer de 1985. El 1989, després de problemes econòmics i converses vàries, Jaguar va vendre el 15% de la companyia a Ford, passant a estar sota la tutela del gegant americà, encara que mantenint la independència a nivell de marca i companyia.