|
|
 |
|
 |
|
||||
|
||||
|
A
la dècada dels 50 apareixen a Espanya una sèrie d'automòbils
de reduït tamany equipats amb motors normalment de dos temp. Són
els denominats microcotxes. L'escassa i cara oferta automobilística
del mercat espanyol va fer que aquests petits automòbils apareguessin
amb gran força, tenint una molt bona acollida, i es que un d'aquests
microcotxes es podia adquirir a la meitat de preu que altre automòbil
senzill. Entre les marques de microcotxes més conegudes i que més
èxit van tenir en el nostre país podem destacar Biscuter,
Isetta o PTV. Microcotxes PTV es van
fabricar més de 1.000, però hi ha un en particular que és
únic, el prototip PTV 400 que actualment es troba
a les instal·lacions de AUSA, a Manresa. |
) |
 |
La
història de la marca PTV s'inicia als anys 40 a Manresa, en un
taller mecànic propietat dels germans Tachó,
Guillem i Antoni. A part de reparar
cotxes i motos, es dedicaven també a la millora de les mecàniques
de sèrie i al disseny i fabricació d'equips de gasogen.
La falta de recanvis els va dur a dissenyar i fabricar ells mateixos les
tan preuades peces, especialitzant-se en el tema de carburadors, llançant
la seva pròpia marca, els carburadors Tachó. Llavors van
decidir emprendre l'aventura de construir el seu propi cotxe, i així
el 1950 Indústria va homologar el seu primer cotxe: el Balena,
un curiós model de dues places. Animats per l'èxit van decidir
dedicar-se a un segon projecte, en el qual va entrar a participar Josep
Vila, un amic dels germans Tachó també interessat
en el món de l'automòbil. El 1953 apareix el segon cotxe,
el Coca, i poc després apareix Maurici
Perramón. Perramón, empresari del sector tèxtil
i client del taller dels germans Tachó, els animà a muntar
una empresa dedicada a la fabricació de cotxes, a la qual ell aportaria
les instal·lacions i el capital inicial. D'aquesta forma, el 1956,
neix AUSA (Automóviles Utilitarios, S.A.). Sobre
la base de l'últim prototip dels germans Tachó, es va començar
a treballar en el que serà el PTV 250. Des del 1956 i fins el 1961
es van arribar a construir 1.100 unitats del PTV 250. |
|
A
la fi de la dècada dels 50 es va començar a treballar en
una nova versió millorada, el PTV 400, que deuria
començar a comercialitzar-se entre el 1960 i el 1961. Amb un motor
bicilíndric de dos temps de 397 cc. i equipat amb un compressor,
s'arribaven als 19 CV. La caixa de canvis passava a tenir 4 velocitats,
i el cotxe resultava una mica més gran que la versió 250,
el que havia de redundar en un major confort dels passatgers; al temps
es van afegir detalls com els alçavidres en ambdues portes, dues
escombretes eixugaparabrises, un quadre d'instruments més complet,
amb comptevoltes, velocímetre i amperímetre, pany en les
portes, o una guantera en el costat del passatger. Lamentablement aquesta
versió es va quedar exclusivament en un prototip. S'havia iniciat
ja la dècada dels 60, i el Seat 600 estava conquistant
el mercat, acabant amb els microcotxes que havien jugat un paper fonamental
en la motorització del país, facilitant a multitud d'espanyols
la possibilitat de posseir un automòbil i desplaçar-se de
forma autònoma a un preu raonable, encara que per a això
s'hagués de sacrificar la grandària, les prestacions i algunes
comoditats. |
El
1988, Xavier Perramón i Antoni Tachó van descobrir abandonat
en un magatzem de la factoria de AUSA aquell prototip, en un estat de
conservació força bo a pesar dels anys. Després de
la sorpresa inicial es van decidir a retornar a la vida a tan especial
exemplar. Per a això van sol·licitar la col·laboració
de Guillem Tachó, el dissenyador del cotxe, qui als seus gairebé
80 anys d'edat es va involucrar en el projecte amb la major de les il·lusions,
disposat a posar a punt de nou a la seva última creació.
Amb l'ajuda de tècnics i mecànics de AUSA es van iniciar
els treballs de desmuntatge, verificació i reconstrucció
del cotxe. Amb el vehicle completament desmuntat es van reparar, van restaurar
o fins i tot van refabrica totes i cadascuna de les peces del PTV. La
reconstrucció de la part elèctrica va córrer a càrrec
de Josep Tachó, i de les tasques de planxa i pintura de la carrosseria
es va ocupar Jaume Jubert. El motor va resultar una autèntica sorpresa
per a tots, doncs després d'una posada a punt va funcionar perfectament,
amb un característic so a causa del compressor. Així, després
de gairebé 30 anys d'inactivitat, el PTV 400 tornava a rodar en
unes condicions immillorables. |
) |
|
En
aquestes imatges(*) podem veure diferents moment del procés de
restauració del PTV 400, procés que va ser minuciosos i
detallat. |
) |
) |
) |
) |
 |
) |
) |
) |
A
l'esquerra el PTV 400 i el seu creador, Guillem Tachó. A la dreta
vistes anterior i posterior del cotxe en la seva recent participació
en el 50 aniversari del PTV. |
) |
) |
|
El
cor del PTV 400, un motor AUSA bicilíndric de dos temps, 397 cc.
amb compressor rotatiu, que lliura una potència de 19 CV a 4.500
rpm. |
) |
Detall
de la transmissió, amb una caixa de canvis de 4 marxes endavant
i una enrere. |
) |
) |
) |
A
la part davantera es trova la roda de recanvi, el dipòsit de benzina
de 18 litres i la instal·lació elèctrica. |
) |
L'interior,
amb la banqueta corredissa, presenta una instrumentació més
completa que la versió 250, amb comptevoltes i amperímetre
inclosos, i apareix una petita guantera en el costat de l'acompanyant
amb pany. |
) |
) |
|
Altre
detall nou en aquesta versió, la presència d'alçavidres
en ambdues portes. |
) |
Una
petita placa recorda la presentació oficial del PTV 400 restaurat,
el 17 de setembre de 1989, amb motiu de la I Trobada de Microcotxes a
Manresa. |
) |
) |
Detall
de la posició del conductor, amb els habituals pedals més
el pedal-botó del demarré i la clau d'obertura de la benzina.
El fre de mà es troba en el quadre de comandament. La posició
de la palanca del canvi, gairebé sota conductor, requereix d'un
cert entrenament previ. |
) |
|
I
té maleter fins i tot... Darrere del seient existeix aquest espai
per a poder guardar objectes, a condició que no siguin grans, evidentment.
|
) |
En
el parabrises apareixen dos braços amb les seves corresponents
escombretes eixugaparabrises. |
) |
CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES
|
| (*) Les fotografies del procés de restauració del PTV 400 son propietat d'Antoni Tachó |
 |