|
|
 |
|
 |
|
||||
|
||||
|
Després de la Guerra Civil Espanyola, una de les grans manques del país és la de vehicles industrials en general, necessaris per al desenvolupament de la indústria en general. El 1947 neix a Saragossa Talleres Nápoles, un taller de reparacions per a camions. A poc a poc el negoci va creixent i es converteix en Factorías Nápoles, començant a principis de la dècada dels 60 la fabricació de vehicles industrials sota la seva pròpia marca: Nazar. L'autobús interurbà de 30 places protagonista d'aquest reportatge és probablement l'únic supervivent dels al voltant de 500 que es van arribar a fabricar en tot just 8 anys d'existència de la marca. I la seva història és realment peculiar.... |
) |
) |
Talleres Nápoles es va fundar a l'any 1947 per l'industrial d'origen napolitá Vincenzo Angelino Gervasio i la seva esposa Felisa Pueyo. L'activitat principal del negoci és la construcció de cabines per a camions. Un dels grans assoliments és la creació de la denominada 'cabina única', una cabina capaç d'acoblar-se a qualsevol camió. L'èxit és total, i en poc temps la fabricació de cabines de camió ja es realitza en sèrie, al mateix temps que s'entra també en la realització de carrosseries per a autobusos. A principis dels 60, i davant el creixement imparable del negoci es comença la construcció d'una nau en la carretera de Madrid amb la intenció d'iniciar la fabricació de vehicles industrials sota la seva pròpia marca. Talleres Nápoles incrementa sensiblement el seu capital i es converteix en Factorías Nápoles, creant per als seus vehicles la marca Nazar, acrònim de 'Nápoles' i 'Zaragoza'. Així comença la història dels camions, furgonetes i autobusos Nazar. El 1964, problemes econòmics provoquen l'entrada en la societat d'una sèrie de bancs creditors, havent d'abandonar l'empresa el seu fundador, Vincenzo Angelino. L'empresa es converteix en Fabricaciones Industriales, S.A. Només dos anys més tard, el 1966, Barreiros Diesel es faria amb el control de l'empresa, dedicant-la a la construcció de tractors i vehicles especials. Així acabava la història de Nazar. |
El 1964, l'empresa Autocares Brosed, situada a la localitat saragossana de Remolinos, decideix adquirir un autobús interurbà Nazar de 30 places per al seu ús. Arriba a un acord amb l'empresa i adquireix un exemplar que es troba present a la Fira de Mostres de Saragossa i que per aquest motiu presentà alguns detalls extres, especialment en la decoració interior. Una vegada finalitzada la Fira, l'autobús és matriculat, ja a principis de 1965, i inicià la seva vida laboral, recorrent una bona part de la geografia espanyola. Dos anys més tard, davant l'escassa potència del motor Perkins original de 90 CV, es va procedir a instal·lar un motor nou, un Pegaso tipus 9020 utilitzat en els models Comet, que amb 125 CV va donar a l'autobús una alegria i unes prestacions que li van fer destacar notablement sobre la resta de models de l'època. Durant més de 20 anys va estar complint la seva comesa, sense majors problemes que el preceptiu manteniment periòdic. Quan es va decidir jubilar a l'autobús, i mentre s'estudiava el seu immediat futur, va ser aparcat en una inmesa sala de les properes mines de sal de Remolinos, ja que existia molt bona relació entre ambdues empreses. Lamentablement, un despreniment que va tenir lloc en aquesta sala, i que afortunadament no va danyar en absolut al Nazar, ho va deixar incomunicat. |
) |
|
En aquestes circumstàncies, dintre d'una mina de sal i bloquejat per enormes blocs de mineral, va estar aquest autobús al costat d'un Seat 1500 durant gairebé 20 anys, arran del posterior abandonament del treball a les mines. La volta al treball a l'explotació, va propiciar el 2005 que els blocs de sal es retiressin i l'autobús tingués via lliure per a abandonar la mina. Es va acudir a recuperar l'autobús amb un tractor per al seu remolc, però en plena feina de remolcat, tercera marxa, embragament i ..... el motor va arrencar! Després d'omplir ràpidament el circuit de refrigeració (per si de cas s'havia previst la possibilitat i s'havien dut garrafes d'aigua) i de donar temps que el motor s'escalfés i el circuit agafés pressió, l'autobús va iniciar el camí a la cotxera de Remolinos pels seus propis mitjans, després de 20 anys d'inactivitat. El 2007, els germans Brosed, actuals propietari de l'empresa i l'autobús, van signar un acord amb Hispano Carrocera, S.A., l'empresa hereva en el temps dels inicials Talleres Nápoles, i un dels principals carrossers d'autobusos i autocars a nivell europeu. Per aquest acord, Hispano restaurarà completament l'autobús Nazar i ho utilitzarà en els propers dos anys com element publicitari de la marca. |
) |
) |
Vista frontal del Nazar a l'antiga cotxera de Autocares Brosed, on ha estat des que baixés de la mina, fins a la seva recent marxa a les instal·lacions de Hispano Carrocera. |
) |
L'emblema de Nazar que figura al frontal: el lleó que forma part també de l'escut de la ciutat de Saragossa. |
) |
Al lateral es pot veure clarament la pertinença de l'autobús a l'empresa Autocares Brosed. L'estat de conservació, com es pot apreciar perfectament, és sorprenent. |
La porta d'accés del conductor segueix igual que el primer dia, sense cap canvi. | ) |
|
L'interior és lleugerament diferent a la resta d'autobusos del mateix model, especialment el tema del tapissat i alguns detalls que es van fer específics per a aquest exemplar per estar exposat a la Fira de Mostres. |
) |
La porta del darrere, totalment manual, de sèrie, sense mecanismes hidràulics per a la seva obertura. |
) |
) |
) |
El quadre d'instruments i el volant van ser substituïts pels d'un Pegaso Comet. El volant original era de color blanc. |
|
El lloc del conductor i la butaca del segon conductor, amb l'ampli cristall panoràmic per davant. |
) |
) |
CARACTERÍSTIQUES TÈCNIQUES
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
| * Volem agraïr les facilitats donades per Ángel Brosed per a la elaboració d'aquest reportatge |
 |