Ja bé entrats en ple segle XXI, l'ús de les noves tecnologies i la popularització i difusió de les mateixes a nivell general han permès un avanç substancial quant a la transmissió d'informació i posada en contacte d'afeccionats amb interessos comuns en algun tema específic. El desenvolupament d'Internet i la seva inclusió en el mitjà domèstic ha significat una gran revolució en aquest sentit, i el tema que tractem en aquestes línies és un bon exemple d'això.

La història, no obstant això, arrenca més de mig segle enrere, quan el 1946 l'estat adquireix la majoria de les accions i les patents de la nostra emblemàtica marca Hispano-Suiza per mediació de la recentment creada ENASA, amb el propòsit de fabricar un model de camió que fos realitzat íntegrament a Espanya. Aquestes directrius havien estat dictades des del C.E.T.A. (Centre d'Estudis Tècnics d'Automoció) des de l'institut de la qual es pretenia dissenyar les futures vies de motorización del nostre país, encara superant els difícils anys d'una postguerra que es perllongava. Mentre que a través de ENASA i la seva absorció dels models propis d'Hispano Suiza es podia assegurar la fabricació d'un model de camió enterament amb els recursos propis tecnològics del país, per al desenvolupament d'un automòbil de turisme es va veure que seria imprescindible contar amb suport exterior, per al que es van entaular negociacions amb FIAT de cara a la creació de l'altre buc-insígnia de l'anterior règim, SEAT.

---

Els primers camions produïts sota els auspicis de la nova ENASA no eren sinó un disseny original dels models que La Hispano-Suiza havia desenvolupat, denominats 66G. Poc temps després, el 1947, i després d'unes petites modificacions, sortien al mercat ja amb la denominació Pegaso II Z-203, dotat d'un motor de benzina de 110 CV, el qual va ser aviat batejat popularment amb l'àlies de ‘Mofletes' per la característica forma de la seva cabina. Posteriorment, el 1949 es presentava la versió Dièsel del ‘Mofletes', amb un motor més econòmic de 125 CV i les prestacions del qual pràcticament estaven a l'altura del seu germà de benzina, i amb el seu menor consum van fer que les vendes d'aquest últim pràcticament eclipsessin a les del model de benzina.

Els Pegaso ‘Mofletes' van seguir construint-se fins a la seva substitució pel següent model, el Z-207, més conegut pel sobrenom de 'Barajas', per portar-se a terme la seva fabricació a la nova factoria de Madrid-Barajas. Quan les últimes unitats del ‘Mofletes' estaven sent realitzades a fàbrica, des del gabinet de disseny de la pròpia ENASA es va realitzar una curta sèrie de tan sols set exemplars amb disposició d'autobomba contra incendis, d'una bellesa incomparable i les harmonioses corbes de la qual formaven un equilibrat conjunt estètic en concepte monovolum que encara avui dia, després de gairebé seixanta anys no desentonen entre els vehicles actuals i segueix causant l'admiració del públic. Equipades per a ocupar la funció per a la qual havien estat concebudes (ús per bombers) en l'empresa madrilenya Defensa Contra Incendios, S.A. les set autobombas 'Mofletes' van ser enviades a llocs políticament estratègics del règim franquista, amb una gran dosi de propaganda mediàtica.

Reprenent el fil amb el qual al principi obríem aquest reportatge, coincidint amb el 50º aniversari de l'arribada de la valuosa autobomba a Avilés, un diari local va publicar una notícia referint-se a aquesta efeméride. La notícia va ser recollida pel bloc avilesí ‘El Arbeyu Digital' editat per Mercedes i Fernando Soler, qui ‘van deixar anar la llebre' de la deterioració i abandonament que aquest camió sofria en les dependències de bombers. Ràpidament els internautes i afeccionats als vehicles clàssics de tot el país van establir via Internet una intensa, vigorosa i coordinada campanya de promoció i suport a la salvació d'aquesta singular peça de la nostra història automobilística que es va estendre com la pólvora i que va fer fins i tot que el propi alcalde d'Avilés obrís un tema específic en el bloc oficial de l'Ajuntament que aviat es va omplir d'adhesions de suport a la salvació del camió.

La ‘bola de neu' va començar a tenir proporcions considerables quan per iniciativa d'altre fervent afeccionat als vehicles clàssics en general i a la marca Pegaso en particular, Juan Ramón Sánchez, va crear en Internet una Plataforma Ciutadana Virtual per mitjà d'una pàgina web per a donar suport a la recuperació del 'Mofletes' avilesí, i en la qual és detallaven les vies que els interessats podien utilitzar per a fer arribar als responsables de l'ajuntament el seu desig que aquest camió sigués restaurat com és mereixia. La visita per part de l'autor d'aquestes línies al parc de bombers i la constatació de la greu deterioració i decadència que progressiva i ràpidament estava degradant al Pegaso i la seva publicació amb fotografies i descripcions detallades del dany en la citada plataforma, així com en múltiples fòrums i blocs de llarg a llarg d'aquest univers cridat Internet va fer fins i tot captar l'atenció de mitjans de comunicació escrits i emissores de ràdio a nivell nacional que van començar a fer-se resó de la notícia.

Gràcies a la campanya divulgativa realitzada des d'aquests mitjans, van sortir a relluir aspectes que fins a llavors havien passat desapercebuts per al públic general aliè a aquest món, sensibilitzant-se diversos sectors i prenent consciència per part de determinades institucions que, realment, hagués estat una veritable llàstima deixar morir-se a aquesta valuosa peça de la nostra història, més encara si es té en compte que de les set unitats fabricades és l'única que es conservava en estat gairebé original (existeix altra unitat supervivent a El Ferrol encara que amb el frontal modificat). La autobomba ‘Mofletes' és coneguda en tota Espanya per afeccionats a aquests vehicles clàssics, i ha estat objecte de reportatges en el passat per part de publicacions especialitzades. Fins i tot en el llibre ‘HS – Pegaso: un Siglo de Camiones y Autobuses' editat pel prestigiós historiador Manuel Lage (un veritable ‘llibre de text' sobre aquesta matèria) fa una referència explícita a la autobomba d'Avilés com exemple de patrimoni històric en actiu.

No obstant això, també cal ressenyar com a part d'aquesta història, que per desgràcia en aquest país encara existeix l'aberrant tendència a considerar un objecte no pel que realment significa en si mateix, sinó per les connotacions polítiques que sobre ell transfereixen, identificant la autobomba d'Avilés com una icona viva de règims pretèrits i mereixedora per això de la seva destrucció, visió que compartien certs sectors de l'esfera política del municipi d'Avilés. Encara que per descomptat una vegada que la campanya pro-Mofletes va començar a arribar a determinats estaments no ens va quedar la menor dubte que des de l'Ajuntament d'Avilés es tenia la claredat i la lucidesa suficient com per a adonar-se de la importància històrica que representava la autobomba 'Mofletes' en termes de patrimoni automobilístic-industrial, tant a nivell comarcal (pel cúmul de records entranyables que provoca en els avilesins) com a nivell estatal per tractar-se de l'únic supervivent d'aquesta curta sèrie d'autobombes que conserva intacte el seu disseny original de carrosseria. I, si per qualsevol circumstància des del consistori avilesí albergaven el més mínim dubte referent a això, està clar que gràcies a l'ús de les noves tecnologies centenars de ciutadans de tots els racons d'Espanya li havien aclarit les idees.

Els fruits van començar a ser palpables quan a la fi de l'estiu de 2006, el propi Alcalde d'Avilés donava a conèixer la notícia, per mitjà del mateix rotatiu local que havia anunciat el cinquentenari de l'arribada del camió a la ciutat, que aquesta peça seria recuperada pel consistori amb vista a la seva conservació, exposició, i utilització amb finalitats didàctiques (aula itinerant) i lúdiques (participació en la Cavalcada de Reis com en els seus daurats anys, i altres exposicions/concentracions de Vehicles Clàssics). L'alegria de tots els involucrats en aquesta croada va ser palpable si bé des del prisma de la reserva donada la 'generositat' que solen mostrar els nostres polítics a l'hora d'anunciar obres i inversions.

Per fortuna aquesta vegada la paraula d'un polític va ser ferma, i el 22 de febrer de 2007 assistíem al trasllat del vell camió des de les instal·lacions de la Divina Pastora, on havia estat oblidat durant les dues últimes dècades, fins al Centre de Formació Professional de Valliniello, on anava a ser recuperat per mediació dels alumnes dels cicles corresponents a la disciplina d'Automoció que cursaven estudis en aquest centre, coordinat per un equip de professors de l'institut. Novament es van produir dubtes i crítiques d'una banda de les persones que des de tot el territori estatal seguien el cas 'Mofletes', en aquesta ocasió dirigides cap a la decisió presa pel consistori que la rehabilitació del Pegaso es realitzés des d'un centre d'ensenyament, sobretot quant a la capacitat i el rigor històric que comportaven els treballs de restauració del camió. No obstant això aquests temors van quedar aviat arraconats i fins als més forts detractors de posar el Pegaso en mans del professorat i alumnes del centre de FP Valliniello van haver de reconèixer que havien pecat de catastrofistes, i no va faltar qui va demanar excuses per la seva prematura i destructiu judici referent a això. En efecte, els treballs realitzats per aquesta pinya humana van ser més que sensacionals, malbaratant no només il·lusió, esforç, dedicació i entusiasme, sinó a més honradesa, minuciositat i un rigor amb la fidelitat a l'original digne dels més aferrissats puristes. Les imatges que es començaven a difondre per Internet i les cròniques i comentaris dels quals vam tenir la immensa sort de poder presenciar els treballs i el desenvolupament dels mateixos van fer la delícia dels afeccionats que seguien atentament el tema a través de la xarxa.

A la fi del maig de 2007 el camió va sortir per primera vegada del Centre de FP de Valliniello, on se li estava retornant a la seva primigènia joventut per al primer acte oficial des del seu oblit a principis de la dècada dels noranta, encara que aquesta primera vegada que es mostrava davant el gran públic no sigui més que una anècdota: a dos dies de les eleccions municipals, el equip de govern que li havia donat l'esquena veient-lo més com un entrebanc, ara havia canviat d'opinió i ho mostrava com un objecte digne d'elogi, una peça valuosa i un exemple de la bona gestió en matèria de recuperació de béns culturals. Si aquest canvi en l'apreciació de les forces polítiques va ser possible gràcies al suport dels afeccionats que des d'Internet van bombardejar els emails i blocs municipals o no és un tema que deixem a valoració de cada lector.

Finalment, coincidint amb el final del curs acadèmic al juny de 2007, el Pegaso 'Mofletes' autobomba ENASA era lliurat oficialment per l'Institut de Formació Professional de Valliniello a l'Ajuntament d'Avilés, qui es feia càrrec de la custòdia i manteniment del mateix guardant-lo provisionalment en els baixos de Poliesportiu del Quirinal, fins que el seu lloc definitiu (un espai habilitat especialment per a això) en el Pavelló d'Exposicions de La Magdalena estigui llest després dels treballs de remodelació que estan realitzant-se en aquest recinte.

Els assistents a la Concentració que el 16 de setembre de 2007 es va realitzar a Avilés amb motiu de la convocatòria a nivell estatal de les primeres Jornades de Patrimoni de l'Automoció vam tenir l'ocasió de contemplar el Pegaso 'Mofletes' en tot la seva esplendor com estrella de la mateixa, amb l'equip municipal de la ciutat presentant orgullós el camió a tots els ciutadans i afeccionats que allà ens vam reunir, internautes o no.