VEHÍCULO CLÁSICO - Diccionari clàssic

A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - LL - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y - Z

Ahitepudras. Conjunció de l'expressió 'ahí te pudras' que definia en alguns automòbils antics un lloc per darrere dels seients habituals dels passatgers, pràcticament en el maleter, o fins i tot substituint-lo, que aixecant una petita tapa donava accés a un seient de reduïdes dimensions on podien viatjar un o dos passatgers addicionals. A part de la incomoditat d'aquest suposat seient, la o les persones situades en ell es trobaven aïllats de l'habitacle i de la resta de passatgers, motiu pel qual es va donar la denominació de 'ahí te pudras'. Fent una exercici d'imaginació, podríem comparar-lo amb la tercera fila de seients d'alguns automòbils moderns, que també poden escamotejar-se en cas necessari, però indubtablement en aquest cas els possibles passatgers d'aquesta posició es troben dintre de l'habitacle del vehicle, cosa que no succeïa en el ahitepudras.

Gasogen. Sistema que permet obtenir combustible gasós a partir de la crema en una caldera de combustibles sòlids, com llenya o carbó. Va ser molt utilitzat a Europa després de la Segona Guerra Mundial, a causa de la manca de petroli. A Espanya el seu ús va començar després de la Guerra Civil, sorgint moltes empreses que efectuaven l'adaptació als vehicles per a l'ús de les calderes de gasogen. La idea del gasogen va sorgir d'un enginyer químic francès, Georges Christian Peter Imbert, que va desenvolupar les bases del gasogen a principis dels anys 20. El funcionament bàsic del gasogen és el següent: en una caldera es procedeix a la combustió del combustible sòlid (carbó o llenya bàsicament). Aquesta combustió s'efectua amb l'entrada d'aire limitada, el que produïx, entre d'altres gasos, monòxid de carboni. Aquest, juntament amb els altres gasos, passa per un refrigerat i filtrat, arribant al motor d'explosió, on acaben la combustió, produint l'energia per a l'explosió necessària per al correcte funcionament del motor. Van existir diversos fabricants i tipus de gasogen, però tots es basaven en aquests principis. Els vehicles dotats d'aquest sistema eren fàcilment identificables per la caldera, que normalment es trobava a la part posterior.

Haiga. Nom amb el qual a l'Espanya de les dècades dels anys 1940 i 1950 especialment, es coneixia als automòbils grans, i per tant cars. Segons la cultura popular, el nom provenia del fet que molts nous rics, quan es dirigirien a comprar un nou cotxe amb el qual poder demostrar el seu estatus social, demanaven 'el más grande y caro que haiga' (aquet haiga es refereix doncs al temps verbal en castellà haya en una incorrecta pronunciació). Normalment es tractava de cotxes americans d'importació (Cadillac, Buick...), encara que a partir de 1960 Espanya va contar amb el seu propi haiga: el Dodge Dart, fabricat per Barreiros sota llicencia de Chrysler. Van ser especialment famosos els haigas dels toreros, que per la necessitat de desplaçar-se amb tota la quadrilla, i a manca de monovolumens com a l'actualitat, havien de recórrer a grans cotxes, molts d'ells Mercedes amb carrosseria familiar. Avui dia els haigas semblen haver estat substituïts pels enormes 4 x 4, una vegada més buscant la confirmació de l'estatus al que s'ha arribat.