La Aventura Pegaso de Mario Laguna és un llibre excitant, però crec indispensable resumir-los una mica de la vida del meu pare, ja que les obres s'interpreten millor si es coneix el seu autor.

És curiós saber per quin motiuvli van batejar amb aquest inesperat nom de Wifredo, insòlit en la família. Estant el seu pare, José Ricart i Giralt, il·lustre marí, director de l'Escola de Nàutica, fora de la seva casa, es va presentar la Guàrdia Civil preguntant per un tal José Ricart, que tenien per pròfug. En comprovar el seu error es van marxar, però com s'esperava que naixés un nen dintre de pocs dies, el meu avi va dir que escolliria per a ell un nom que evités tals errors i li van batejar amb els noms de Wifredo Pelayo y Francisco de Borja.

Va ser un estudiant normal, molt interessat en coses d'aviació. Va començar molt jove la carrera d'enginyer i la va acabar quan encara no havia complert vint anys. Va entrar a treballar en Vallet i Fiol per a qui va inventar el carburol, carburant per als Hispano-Suiza que venia aquesta casa i per als quals no es disposava llavors de combustible. Fabricaven motors per a bombes d'aigua. Amb el seu amic Paco Pérez de Olaguer, van comprar la fàbrica, van fundar l'empresa Ricart i Pérez i va construir en pocs mesos un parell de cotxes de carreres amb aquest mateix nom. Es van estrenar en el circuit de Villafranca amb resultats diversos, però això li va obrir coneixement amb altres constructors de marques importants. Va vendre la seva participació i es va establir en taller propi fabricant turismes marca Ricart. Els va presentar en el Saló de París en 1926, una cosa impensable per a un constructor espanyol. Va modificar els cotxes de carreres que van córrer amb el nom de Ricart, va guanyar la pujada de La Rabassada i va establir un rècord que va trigar en superar-se. Es va associar amb Felipe Batlló, constructor dels cotxes Espanya, fundant la societat Ricart Espanya. Fabricaven turismes en petites sèries fins que el general Berenguer va suprimir els avantatges duaners que gaudien.
El 1929 es va establir com a projectista independent, projectant motors interessants que construïa Hispano-Suiza. Es va posar en contacte amb grans marques (Saurer, Mercedes, Alfa, Lancia, ...), per a adquirir autobusos per a l'empresa de transports urbans de València. Va obtenir la llicència de pilot civil i va guanyar la volta a la província de Barcelona. La guerra civil li va sorprendre a Itàlia, on es va reunir amb la seva família. Va entrar en Alfa Romeo com consultor i després d'un parell d'anys era Director d'Estudis i Experiències, amb responsabilitat sobre automòbils, motors d'aviació, materials, normes, etc. Es van projectar en aquells anys motors d'aviació (un d'ells de 28 cilindres), i vehicles avançats, entre ells el 162 de 3 litres i 490 cavalls, i el 512 de litre i mig amb motor central.
Acabat el seu contracte amb Alfa va tornar a Espanya de passada per als Estats Units. Suanzes, ministre d'Indústria, li va convèncer per a quedar-se aquí. Va crear el CETA, va portar d'Itàlia a dues dotzenes d'enginyers de Alfa (paralitzada llavors) i va començar de nou a treballar aquí creant normes, projectant fàbriques, iniciant la fabricació de camions en ENASA. Es va interessar a formar un grup selecte d'operaris i per a això va idear la fabricació del Pegaso Z-102, que també va presentar al Saló de París de 1951.

Jo tinc interès en dir-los que hi ha alguns automòbils, no molts, que són la reproducció material de les característiques dels seus creadors, i un d'ells, certament, és el Pegaso de Ricart. La seva preocupació constant al llarg de la seva vida va ser la de superar-se, el que ara es diu desenvolupament. Ricart procurava que cada cotxe superés a l'anterior. Els trasllado unes afirmacions d'un col·laborador i deixeble seu, el Sr. Salvador Báguena, escrites poc després de la defunció del meu pare, el 1974:
"Ricart estava dotat per a qualsevol activitat: tenia curiositat permanent per a tot. Era un lector incansable. Creia que un projectista ha de ser un filòsof amb àmplia visió, ja que un projecte ha de satisfer positivament un bé social. Deia que un bon projecte ha de ser bell. Era intransigent amb els càlculs, que havien de ser exactes, complets, bé ordenats. Mantenia les seves opinions tenaçment. No era fàcil fer-li canviar d'opinió en els detalls d'algun projecte, però si es trobaven solucions millors que les preconitzades per ell, es convertia en el seu gran defensor. Era un lluitador infatigable".

En el manual d'instruccions del Pegaso Z-102 es pot llegir: "un cotxe excepcional necessita una mica més que les cures corrents que es presten a una màquina, espera l'amor del seu propietari".

El llibre titulat La aventura Pegaso recull molts dels resultats que aquest projecte de Ricart ha aconseguit. El mateix llibre, escrit amb tant entusiasme, és també una prova d'amor.

José Ramón Ricart, 31 de maig de 2006

(*) José Ramón Ricart va escriure aquesta semblança biogràfica del seu pare amb motiu de la presentació del llibre La aventura Pegaso de Mario Laguna a Cobeña, el 8 de juliol de 2006. Gràcies al Sr. José Ramón i a Mario Laguna per permetre'ns reproduïr aquest singular document.