Era una vegada un autobús de trenta set anys i mig que havia de recuperar les seves quaranta-vuit places. Després de preguntar a la ceca, la Meca i les valls d'Andorra, donat que es tractava d'un vehicle antic, la solució la van trobar en el seu pas a històric. Calia trobar un club de vehicles antics que el certifiqués com a tal. Preguntats els serveis d'Indùstria de la Generalitat, van informar que pel que deien els seus estatuts, l'Associació ARCA reunia aquestes condicions i per tant podia fer la fitxa de característiques i la certificació d'autenticitat del vehicle. I la va fer..

Calia també la certificació oficial d'un Laboratori de Vehicles Històrics.Com que el mes barat era Idiada, va començar la persecució implacable del seu responsable per a que ajudés a la consecució de l'objectiu. Després de dos mesos i l'amenaça de passar-se a la competència, es va aconseguir que fes la inspecció i el certifiqués com a tal. Amb el paper d'Idiada, cap als serveis d'Indùstria per a aconseguir l'autorització al pas a històric. Pel camí es descobria amb horror un error en la documentació d'Idiada que el deixava sols a vint i set places, i que encara que s'havia fet constar les places dempeus, calia rectificar el certificat d'Arca sols de les places assegudes.

Aconseguida la preuada resolució d'Indùstria autoritzant el pas a històric, calia anar a la ITV i abans verificar que el bus estava en condicions. Es descobria que hi havia una fulla de ballesta trencada i que calien al menys quatre rodes noves per a posar en condicions el vehicle. La recerca fou àrdua, entre Barcelona i Valls. I amb l'inestimable ajuda d'un gruista tarragoní les rodes quedaven instal·lades al vehicle. Una revisió general el deixava en condicions, tot i que un dels intermitents laterals precisava de 'raons contundents' a l'entrada de la ITV per tal de poder fer la seva feina. Dos dies i fitxa tècnica nova. Semblava tot resolt però calia encara passar el turment de la matriculació. El primer dia d'anada i cues acabava amb una llista de dos folis sobre els patracols i paperassa ineludibles per l'anhelada matriculació. El següent matí es consumia en les llargues cues de tràfic i es saldava en que malgrat que la llista no ho deia, les fotos havien de ser en paper fotogràfic i calia aportar la fitxa tècnica antiga. Una cursa esbojarrada cap a la ITV i un pas per el servei de fotos de Alcampo deixaven el problema resolt dijous a la tarda. Divendres recolliríem la matricula i cap a fer l'assegurança!

La joia no es mai plena, encara que per precaució s'arribava a trànsit just quan començaven a repartir les matricules. El bus no es podia matricular per que faltava un certificat d'exempció de tarja de transports. Damned! Una conversa persuasiva amb la funcionària de torn la feia caure en que no havia canviat de titular, i que per tant no era exigible el certificat; com a compensació, es feia la matrícula a l'instant. La conversa amb la companyia d'assegurances posava les coses mes fàcils, prometent de disposar d'assegurança als dos dies de completar els papers.

Vet aquí un gos, vet aquí un gat, i per ara i amb H-5152-BBB, aquest conte s'ha acabat. Tot esperant que us hagi agradat.